dissabte, 29 de març del 2025
diumenge, 16 de març del 2025
PUBLICADA LA COMUNICACIÓ SOBRE MN. RAMON BERGADÀ DE LLORENÇ DE RAMON MIRÓ
.jpg)
Dins de Garriga. Dossier Juneda 2024: Pels camins de l'Aigua, s'ha publicat recentment l'article de Ramon Miró "Mossèn Ramon Bergadà, diari d'un rector de poble (2a part)". Mn. Ramon Bergadà Solà (Llorenç de Rocafort 1872 - Tarragona 1949) va ser rector de l'Albi (Garrigues) entre 1909 i 1912, on va redactar un diari amb moltes notícies d'aquella població i de més enllà. Ramon Miró Bernat, estudiós albinenc, s'ha endinsat a fons en aquest document, fent un acurat treball, la primera part del qual es va presentar a Bovera (Garrigues) en la I Jornada Garriga del Centre d'Estudis de les Garrigues l'any 2022.
dijous, 6 de març del 2025
UN LLIBRE PUBLICAT L'ANY PASSAT PARLA SOBRE ELS FÒSSILS DE LLORENÇ
Concretament en l'article "Recorregut geològic i miner per la comarca de l'Urgell: des del coll de la Poli a Nalec, Rocafort de Vallbona, Sant Martí de Maldà, Belianes, Malda, Llorenç de Rocafort, Vallbona de les Monges, Nalec i coll de la Portella" de Josep M. Mata i Perelló.
dimecres, 29 de gener del 2025
diumenge, 12 de gener del 2025
dissabte, 11 de gener del 2025
JAUME CAPDEVILA PONS DE LLORENÇ MORIA L'1 DE MARÇ DE 1939 AL CAMP DE CONCENTRACIÓ ESPANYOL DEL BURGO DE OSMA
Les dades del Jaume Capdevila Pons aquí exposades no es corresponen a les que hi ha al Memorial Democràtic.
dimarts, 31 de desembre del 2024
dissabte, 28 de desembre del 2024
dilluns, 23 de desembre del 2024
divendres, 20 de desembre del 2024
diumenge, 15 de desembre del 2024
dimecres, 11 de desembre del 2024
dimarts, 3 de desembre del 2024
diumenge, 1 de desembre del 2024
.jpg)
.jpg)
.jpg)
dimarts, 26 de novembre del 2024
DE QUAN EL CANONGE CARLES CARDÓ SANJOAN, FILL DE VALLS I PERSEGUIT PEL FRANQUISME, ESTIUEJAVA A SANT MARTÍ I ES PASSEJAVA PER LLORENÇ I EL VILET...
MIQUEL MARTÍ BORONAT, UN NOTARI CARLÍ DE TARRAGONA, QUE PROTOCOL·LITZA ESCRIPTURES SOBRE LLORENÇ A VALLBONA DE LES MONGES (1832-33)
12.09.1832, f. 69.
Venda que fan Joan Balcells i Maria Rosa, cònjuges pagesos de l’Espluga Calba, d’una casa, cup i celler al carrer de Santa Maria del mateix poble a Antoni Capdevila Batlle, de Llorenç de Vallbona.1.02.1833, fs. 10-11v.
Institució de patrimoni que fan Ramon Bergadà i
Francesca Aiguader, cònjuges pagesos de
Llorenç de Vallbona, Ramon Saltó, pagès de
Llorenç i Antoni Miró, pagès de Maldà a favor de
Ramon Bergadà Aiguader, tonsurat, estudiant de
teologia moral, fill i germà dels primers i cosí
polític dels altres dos.
6.02.1833, fs. 16v.-18v.
Agnició i reconeixement que fa Antoni
Capdevila Batlle, pagès de Llorenç de Vallbona
d’una peça de terra al terme d’Arbeca a favor
de Josep Sans Anguera i Jaume Sans Puig,
pagesos d’Arbeca.
6.02.1833, fs.21-21v.
Donació de legítima i pactes matrimonials per
raó del casament entre Ramon Capdevila Vives,
fill de Josep, de Llorenç de Vallbona i Antònia,
de Senan, tots pagesos, amb Manuela Jover
Morera, filla de Manuel i Josepa, de Vallbona.
3.06.1833, fs.55-56.
Venda a carta de gràcia d’una peça de terra amb
36 oliveres, a la partida Comellà del terme de
Llorenç que fan Josep Jover Ferrer i Josep Jo235
ver Monistrol, pare i fill pagesos de Vallbona, a
Manuel Ramon, metge del monestir de
Vallbona, per 37 ll.10 s.
Documents sòlts: 22.09.1842, certificació que
signa el rector de la parròquia de Santa Maria
de Vallbona de les Monges de la defunció de
Maria Bergadà Pons, del lloc de Llorenç, filla
de Bonaventura i Maria,vídua de Josep Renyer,
morta el 28.08.1842.
dissabte, 23 de novembre del 2024
LA VALL DE MALDANELL I LLORENÇ ALS PRIMERS SEGLES MEDIEVALS
"En aquesta contrada, ens podem plantejar una qüestió bàsicament semblant a la que ens hem plantejat en els casos precedents. Què va passar en aquest terme de Maldà al llarg dels primers segles medievals, entre el segle vi i el segle x? En aquest cas, en la zona estudiada (la que s’estén al llarg de la coma; fig. 15) trobem actualment sobretot dos llocs habitats, Maldà i Llorenç de Rocafort, i el record d’un tercer lloc, Maldanell (segurament abandonat a la fi de l’edat mitjana). Com hem dit, a Maldanell hi hagué un castell, una església dedicada a Sant Joan (que ha estat excavada) i, al costat, una llarga coma, que ara descriurem.33
Aquesta coma de Maldanell fa 5,4 km de longitud. És solcada pel riu de Maldanell (normalment sec). La part conreada de la coma té, en total, una superfície d’unes 99,6 ha (de les quals potser hem de treure les 45,7 ha que pertanyen al terme de Llorenç de Rocafort). Les 53,9 ha restants s’havien de repartir entre els nuclis habitats que hi havia a Maldà i a Maldanell. Certament era un espai de conreu —de bona qualitat— molt notable. Adonem-nos també que aquesta coma era fragmentada transversalment en un gran nombre de parcel·les. Les separacions (molt sovint sense ni marge) és molt difícil de saber de quin moment són; en aquest cas, atès que la superfície del fons de la coma és molt plana, cal pensar que depenen sobretot de la possessió del sòl. D’altra banda, cal tenir present que, com podem veure a la figura annexa, a part de la coma de Maldanell, també hi havia algunes altres comes més petites, com la que hi ha al sud de Maldanell o com la coma d’en Sirene (que provoca que es desviï el límit est del terme de Maldà)."
"Amb relació als camins, esmentem per acabar, per tal de completar la visió d’aquest territori, que n’hi ha diversos que ben segur que cal datar abans de l’edat mitjana. Són molt interessants, tot i que afectin poc a l’organització d’aquest espai que té com a centre aquesta gran coma, la qual ha posat la nostra atenció en aquest sisè cas. Així, un camí que surt de Belianes cap al sud-est i passa pel coll d’Arboç; fig. 15) o un altre que passa pel Vilet podem assegurar que tenen l’orientació Ilerda C. El camí que uneix Belianes amb Maldà i amb Llorenç de Rocafort és possible que coincideixi amb Ilerda A (i, a més, casualment té la mateixa orientació que la coma de Maldanell) (Bolòs 2010: 140-142). Així mateix, un camí que, des de Sant Martí de Maldà, se’n va cap al sud-est (sense passar per Maldà) és possible que coincideixi amb el sistema parcel·lari que hem anomenat Ilerda E. Finalment, diversos camins que van d’est a oest, al nord i al sud de Maldà, és possible que corresponguin a l’orientació d’Ilerda F. Com sempre que ens acostem a qualsevol contrada, en aquest cas també hi descobrim l’existència d’un país molt “vell”, especialment solcat per una xarxa de camins que tenen una llarga història. I, de fet, estudiar la història del paisatge d’una contrada és intentar d’entendre perquè els camins passen per on passen, perquè els pobles s’alcen al lloc on ho fan o perquè els camps tenen les formes que tenen. Sortosament, en la major part dels territoris estudiats tot això es pot aclarir."
"Paisatges i transicions: canvis i continuïtats al llarg de la història", a El paisatge en èpoques de transició al llarg dels darrers dos mil anys, Territori i Societat, VII, Lleida, 2015
Mn. RAMON BERGADÀ SOLÀ COL·LABORADOR DE LA REVISTA 'EL FRANCOLÍ' DE L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ
RAMONA MARRASI ZARAGOZA, MESTRA DE LLORENÇ EL 1899
El Monitor (Barcelona). 26/1/1899.
Marrasi, o també Marasi, és un cognom d'origen italià que també documentem a l'estat francès. No hem aconseguit cap altra dada d'aquesta persona.
CONSOL FARRÉ POSADAS, MESTRA DE LLORENÇ L'ANY 1914
Suplement a La Escuela moderna. 27/5/1914, núm. 1.824.
Potser havia estat anteriorment mestra d'Hostafrancs (Segarra?).
divendres, 22 de novembre del 2024
Subscriure's a:
Missatges (Atom)