dissabte, 24 de novembre del 2012

ELS NOSTRES COGNOMS: BERGADÀ


Bergadà

“Pere Brugueda (Bergadà ?)” (1338); “Item Johan Bergada” (Fogatge 1358); “Na Maria Bergadana vidua” (Fogatge 1358);  “Ramon Bergadà” (Fogatge 1497); “Ramon Bergadà” (Capbreu 1513: 210); “Joan Bargadà”, “Joan Bergadà” (Capbreu 1565: LXVr); “y crie batlle aprobat per Sa Magestat (que Déu guarde) del lloch y terme de Llorens, a Ramon Bergada” (1720); "Reymundo Berguedà" (1722); “Ramon Bergadà Batlle de dit lloch y terme de Llorens” (Capbreu 1727: 1); “Rosa Bergada Saumell” (Socis 1937); “bergada benet” (Telèfon 2010-11). .

            Cognom que també documentem en la forma feminitzada Bergadana i que és un dels més antics i documentats de Llorenç, des d’almenys el segle XIV fins a hores d’ara. És molt probable que el cognom Brugueda, com ja insinua Piquer, sigui una errada de lectura o escriptura per Bergadà. La forma normativa Berguedà només la documentem en el cadastre de 1722.

LLORENÇ


A l’obaga banda de la fondalada,
alta creu i vells casals en vila closa,
en equilibri front els segles s’oposa
davant dels Solans a la mitja alçada.
 
Pels teus fills: Llorenç, la pàtria estimada,
amb el Portal, l’església sense nosa,
la Síquia esborrada que ja no gosa
i el camí el Collet, darrera passejada.
 
Records d’antigues ballades a la Plaça,
les roques del Morull, els jocs a la Pista
i l’alzinassa bleïda de la Bassa.
 
Cap al Pou, restes del molí i rentadors,
damunt la punta el Xifrer, la bella vista:
serres i terres amb els conreus millors.

 

divendres, 16 de novembre del 2012

EL LLIBRE 'DEL RÍO ROJO' PARLA DE LLORENÇ

...por la sinrazón de serlo, yo tenía mis siete tiernos años y los vivía en la llamada casa Quim de mi único tío materno Ramón Timoneda Figueras, en el pueblito vecino a Vallbona de las Monjas, Llorens de Rocafort, provincia de Lérida. (pàg. 51).
 
Notícia de l'autor, Ramon Martí de Vallbona: