Nota: que en esta es costum, que las comares
portan un ciri (qual queda per lo Parroco) en los bategs, y donan dos sous,
dits de la capida. Las paridas, o parteras lo dia que fa la oblata, o hixen a
Missa, acostuman a donar un coch, y porronet de vi, y una peseta plata per la
Missa.
- SOU: Moneda antiga que valia dotze diners de billó i que era la vintena part de la lliura.
- CAPIDA: Vel blanc que posen al cap del minyó després de batejar-lo.
- OBLATA: Quantitat que es dóna per a les despeses de cera, vi, hòsties i ornaments per a dir les misses.
2 comentaris:
Estimats amics, molt bona trobada, no se si teniu temps de dormir; ningú us pot dir que teniu mandra. Sou únics. Enhorabona.
M'encanten les trobades que feu, ja se que en el nostre petit poble , gairebé sempre han de ser del món religiós dela nostra antiquíssima parràquia, molt més antiga que la iglesia parroquial de Vallbona de les Monges. La nostra història en conjunt ve de mes enllà del monestir de Vallbona; ara no es hora de repetir-ho. Però lo que fa referència a la meva persona , n'estic molt cofoi del nostre poble medieval on totes les cases la porta principal donava a la plaça, cert oi, ningú te cap dubté !!!.
Be m'agradat llegir la nota original i també la traduïda pels responsables del Blog Llorenç. Gracies per les fotos dels voltants de LLorens en primavera i els ametllers florits. Vaja tot un epectacle de la natura, a més a Llorenç tenim molta natura.
Anims esperem més història del nostre poble que en temps no tant llunyans formavem part de la Baronia de Vallbona, temps era temps.
Una abraçada per tots.
Moltes gràcies, Josep, pel teus elogis! Continuarem investigant...
Publica un comentari a l'entrada