dilluns, 30 de setembre de 2019

BATZACANT AMETLLES A LLORENÇ




BATZACAR v. tr.
|| 1. Tirar o posar una cosa amb violència (Solsona, Gironella, Segarra, Urgell); cast. arrojar, echar. «Li batzaca lo cove entre cap i coll» (Solsona). «Batzaca-li una patacada» (Segarra, Urgell).
|| 2. met. Dir violentament o sense miraments (Montblanquet); cast. espetar. «L'hi va batzacar clar, sense embuts».
|| 3. Caure amb violència (Os de Balaguer).
    Fon.: 
bəʣəká (Solsona); baʣaká (Urgell).
    Etim.: 
V. batzegar.