LA VALL DE MALDANELL I LLORENÇ ALS PRIMERS SEGLES MEDIEVALS

"En aquesta contrada, ens podem plantejar una qüestió bàsicament semblant a la que ens hem plantejat en els casos precedents. Què va passar en aquest terme de Maldà al llarg dels primers segles medievals, entre el segle vi i el segle x? En aquest cas, en la zona estudiada (la que s’estén al llarg de la coma; fig. 15) trobem actualment sobretot dos llocs habitats, Maldà i Llorenç de Rocafort, i el record d’un tercer lloc, Maldanell (segurament abandonat a la fi de l’edat mitjana). Com hem dit, a Maldanell hi hagué un castell, una església dedicada a Sant Joan (que ha estat excavada) i, al costat, una llarga coma, que ara descriurem.33

Aquesta coma de Maldanell fa 5,4 km de longitud. És solcada pel riu de Maldanell (normalment sec). La part conreada de la coma té, en total, una superfície d’unes 99,6 ha (de les quals potser hem de treure les 45,7 ha que pertanyen al terme de Llorenç de Rocafort). Les 53,9 ha restants s’havien de repartir entre els nuclis habitats que hi havia a Maldà i a Maldanell. Certament era un espai de conreu —de bona qualitat— molt notable. Adonem-nos també que aquesta coma era fragmentada transversalment en un gran nombre de parcel·les. Les separacions (molt sovint sense ni marge) és molt difícil de saber de quin moment són; en aquest cas, atès que la superfície del fons de la coma és molt plana, cal pensar que depenen sobretot de la possessió del sòl. D’altra banda, cal tenir present que, com podem veure a la figura annexa, a part de la coma de Maldanell, també hi havia algunes altres comes més petites, com la que hi ha al sud de Maldanell o com la coma d’en Sirene (que provoca que es desviï el límit est del terme de Maldà)."

"Amb relació als camins, esmentem per acabar, per tal de completar la visió d’aquest territori, que n’hi ha diversos que ben segur que cal datar abans de l’edat mitjana. Són molt interessants, tot i que afectin poc a l’organització d’aquest espai que té com a centre aquesta gran coma, la qual ha posat la nostra atenció en aquest sisè cas. Així, un camí que surt de Belianes cap al sud-est i passa pel coll d’Arboç; fig. 15) o un altre que passa pel Vilet podem assegurar que tenen l’orientació Ilerda C. El camí que uneix Belianes amb Maldà i amb Llorenç de Rocafort és possible que coincideixi amb Ilerda A (i, a més, casualment té la mateixa orientació que la coma de Maldanell) (Bolòs 2010: 140-142). Així mateix, un camí que, des de Sant Martí de Maldà, se’n va cap al sud-est (sense passar per Maldà) és possible que coincideixi amb el sistema parcel·lari que hem anomenat Ilerda E. Finalment, diversos camins que van d’est a oest, al nord i al sud de Maldà, és possible que corresponguin a l’orientació d’Ilerda F. Com sempre que ens acostem a qualsevol contrada, en aquest cas també hi descobrim l’existència d’un país molt “vell”, especialment solcat per una xarxa de camins que tenen una llarga història. I, de fet, estudiar la història del paisatge d’una contrada és intentar d’entendre perquè els camins passen per on passen, perquè els pobles s’alcen al lloc on ho fan o perquè els camps tenen les formes que tenen. Sortosament, en la major part dels territoris estudiats tot això es pot aclarir."

 

"Paisatges i transicions: canvis i continuïtats al llarg de la història", a El paisatge en èpoques de transició al llarg dels darrers dos mil anys, Territori i Societat, VII, Lleida, 2015

• January 2015

Authors:

Jordi Bolòs

• Universitat de Lleida