BLOG DE LLORENÇ (Urgell)
PER ALGUNS LLORENÇ DE ROCAFORT, PER D'ALTRES LLORENÇ DE VALLBONA, O SIMPLEMENT LLORENÇ O, ENCARA, LLORENS, AQUEST ÉS UN POBLE SINGULAR AL QUAL US VOLEM ACOSTAR DES D'AQUEST BLOG.
dimecres, 31 de desembre del 2025
FESTA DE LA SAGRADA FAMÍLIA A L'ESGLÉSIA DE LLORENÇ
PERGAMÍ DE L'AJUNTAMENT DE TARRAGONA DE 1428 QUE ESMENTA LLORENÇ
dimarts, 30 de desembre del 2025
dilluns, 29 de desembre del 2025
SEGURAMENT EL QUINTET FRANCOLÍ VA ACTUAR A LLORENÇ ALS ANYS 20 O PRINCIPI DELS 30 DEL SEGLE XX
La informació, que caldria cofirmar en la versió impresa del llibre, està extreta de Google Llibres que remet a la pàgina 176 de l'obra Músics i ball a la Conca de Barberà un segle d'agrupacions instrumentals (1844-1936) : els casos de Montblanc, L'Espluga de Francolí, Sarral i Solivella, de Núria Medrano i Torres, 2006.
diumenge, 28 de desembre del 2025
LLORENÇ DE ROCAFORT INICIARÀ EL PROCÉS PER ESDEVENIR MUNICIPI INDEPENDENT A PARTIR DE L’1 DE GENER DE 2026!!!
El nucli de Llorenç de Rocafort, actualment agregat al municipi de Sant Martí de Riucorb, iniciarà a partir de l’1 de gener de 2026 el procés administratiu per esdevenir municipi independent, segons ha informat el Comissionat per a la Microgovernança Territorial i l’Equilibri Rural.
La iniciativa respon, segons el comunicat oficial, a criteris de proximitat institucional, simplificació administrativa i reconeixement d’una identitat local consolidada, així com a la voluntat d’“adequar les estructures municipals a la dimensió real del territori”.
Tot i que Llorenç de Rocafort compta amb una cinquantena d’habitants aproximadament, el comissionat assegura que la normativa permet “aplicacions singulars” en aquells casos on existeixi una cohesió veïnal demostrada, una activitat comunitària estable i una delimitació territorial “clarament assumida per la població, encara que no sempre consti amb el mateix detall als registres històrics”.
Declaracions institucionals
La directora del comissionat, Marta Planes i Ribalta, ha explicat que
“Llorenç de Rocafort és un exemple clar de municipi que ja funciona com a tal en el dia a dia; el que fem és ajustar la realitat administrativa a la realitat pràctica”.
En la mateixa línia, el tècnic en ordenació local Oriol Benavent, assessor del procés, ha destacat que
“els models de governança del segle XXI han de ser escalables cap avall; no tot han de ser grans ajuntaments amb molts despatxos”.
Un ajuntament a escala de poble
El futur ajuntament de Llorenç de Rocafort tindria una estructura senzilla i funcional, formada per:
-
Un alcalde o alcaldessa,
-
Dos regidors amb carteres acumulables,
-
I un secretari municipal compartit “amb presència puntual però efectiva”.
Els plens municipals es preveuen curts i resolutius, amb horaris compatibles amb la vida quotidiana del poble i amb l’objectiu explícit de “no allargar les reunions més del necessari”.
Pel que fa als serveis, el model aposta per la continuïtat i el sentit comú, mantenint col·laboracions amb municipis veïns i evitant duplicitats “allà on no cal inventar res”.
Una nova senyera i escut municipal
Coincidint amb l’inici del procés, s’ha presentat també la proposta de senyera municipal de Llorenç de Rocafort, inspirada en la senyera catalana, i el nou escut que recull l'essència d'aquesta localitat.
El disseny manté les quatre barres vermelles sobre fons groc, i incorpora al centre —o bé en un triangle lateral d’estil estelada— una graella negra, símbol de Sant Llorenç, patró del poble. Segons els impulsors, la graella representa “la identitat pròpia, el foc lent i la capacitat de resistència”.
Fonts del comissionat han aclarit que el disseny “és plenament compatible amb la tradició heràldica catalana i amb una lectura moderna del simbolisme local”.
Reaccions i calendari
Des de Sant Martí de Riucorb s’ha rebut la notícia amb prudència i naturalitat, tot recordant que Llorenç de Rocafort “sempre ha tingut una personalitat molt definida” i que el més important serà garantir una transició ordenada i sense desordres públics. No s'han volgut pronunciar sobre el fet que, en el futur, Sant Martí de Maldà pugui esdevenir una pedania de Llorenç.
El calendari preveu un any d’adaptació durant el 2026, amb seguiment tècnic i avaluació contínua del model, que podria esdevenir “referència per a altres nuclis petits del territori”.
dissabte, 27 de desembre del 2025
LLORENÇ DE ROCAFORT O DE VALLBONA???
Ni el mateix Ajuntament de Sant Martí de Riucorb sembla tenir-ho gens clar, ja que encapaçala là pàgina dedicada al nostre poble amb "Llorenç de Rocafort" i després, sense cap explicació, parla de "Llorenç de Vallbona"...
DEMÀ, 28 DE DESEMBRE, VISITA DEL PATGE REIAL A LLORENÇ!!!
dimecres, 24 de desembre del 2025
ALGUNES NOTES SOBRE EL PARE ESCOLAPI RAMON MARTÍ TIMONEDA, LA MARE DEL QUAL ERA DE CAL QUIM DE LLORENÇ
Ramon Martí i Timoneda
(Vallbona de les Monges, Urgell, 1928 — Barcelona, 17 de juliol de 2017)
Escolapi.
El 1950 ingressà a l’orde de l’Escola Pia a Moià i fou ordenat de sacerdot, a Barcelona, el 1955. Residí i exercí el seu treball pastoral a Olot fins el 1964. Afeccionat al periodisme, col·laborà al setmanari catòlic Misión i al butlletí de les Escoles Pies Colegio on es féu molt popular amb el pseudònim RAM-MAR. Més tard, marxà a Morella, on fou rector del Col·legi de Morella (1964-70). El 1970 fou destinat a Mèxic, on fou administrador de l’Institut Carlos Gracida d’Oxaca i rector de l’Institut Pereya, a Puebla, fins el 1976. Fundà i dirigí els butlletins Chiautempan i Calasanz. El 1977 marxà als Estats Units, on exercí de professor de castellà a la Calasantius School de Buffalo. Un any més tard es traslladà a la delegació de Califòrnia com a coadjutor de les parròquies de Santa Teresita i de María Auxiliadora, ambdues a Los Angeles. Continuà la seva activitat en el camp del periodisme, creant el butlletí La Delegación de California Informa i fou cofundador de la revista Escenario de Los Angeles. Ingressà a la SIADE, societat d’escriptors, i a l’Hispanic Society. Dins de la seva obra publicada, cal subratllar Dios en las trincheras (1964); ¿Quién es el Padre Yermo? (1975); Un gigante de la caridad (1978); Resumen de historia de un alma (1982). També va escriure el llibre de poemes Mi amor, es para tí. Fou el primer president del casal dels catalans de Califòrnia.
https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/ramon-marti-i-timoneda
https://www.youtube.com/playlist?list=PLKfsquV7N7TrYA6pnr38vA6EpDpLyHEIp
-Relació amb Llorenç (la mare era Maria Timoneda Figueras de cal Quim, com consta en la partida de baptisme d'una germana monja)
https://blogdellorens.blogspot.com/search/label/Ramon%20Mart%C3%AD
https://arxiuenlinia.ahat.cat/Document/0000028379#imatge-60
https://arxiuenlinia.ahat.cat/Document/0000028379#imatge-61
-Encara que la immensa majoria de la seva obra escrita és en castellà, també va escriure alguna cosa en català
https://blocs.mesvilaweb.cat/jvlillocolomar/els-oms/
dimarts, 23 de desembre del 2025
RAMON CAPDEVILA DE LLORENÇ VA REGENTAR UN RESTAURANT A TORREDEMBARRA (1985)
EL CANONGE RAMON BERGADÀ I SOLÀ" DE LLORENÇ A 'CRÒNICA TARGARINA'
"EL CANONGE BERGADÀ" DE LLORENÇ A LA 'CRÒNICA TARGARINA'
dilluns, 22 de desembre del 2025
ELS NOSTRES COGNOMS: SOLZINA
Solzina
“té un alberch dins lo dit loch lo qual fonch d’en Andreu Solzina” (Capbr1483: 144).
Cognom que ja havia desaparegut el 1483.
ELS NOSTRES COGNOMS: PERÉS
Perés
“Joan Bergadà Perés, HEREU, batlle de Llorens” (segle XVI).
Cognom procedent de Maldà (Urgell) la primera meitat del segle XVI. Segurament, alguns cops s'ha castellanitzat en Pérez.
FESTES LOCALS DE LLORENÇ PER A L'ANY 2026
-Dilluns 4 de maig: dia després de la peregrinació a Rocallaura per venerar la Mare de Déu del Tallat?
-Dilluns 27 de juliol: dilluns de Festa Major.
GENT DE LLORENÇ AL CENS ELECTORAL DEL MUNICIPI DE ROCAFORT DE VALLBONA EL 1892
diumenge, 21 de desembre del 2025
DONATIUS DE LLORENÇ PER A LES VÍCTIMES DEL FEIXISME EL 1936
JAUME CAPDEVILA CANTÓ DE LLORENÇ VEN UNA MOTO A LA SRA. SEGARRA DE TÀRREGA EL 1958 (DOCUMENT A LA VENDA)
PLACA COMERCIAL A LA VENDA DE RAMON MONCUSÍ DE LLORENÇ
Tot i que hi posa 'Moncasi' creiem que sens dubte és un error per Moncusí. Moncasi també és cognom, però no de la nostra zona.
PLACA COMERCIAL A LA VENDA DE JOSEP CAPDEVILA ARBÓS DE LLORENÇ
ELS NOSTRES COGNOMS: MECA
Meca
“Teresa Pons y Meca natural del poble de Maldà” ( 1832); “José Pons y Meca” (1853).
Cognom procedent de Maldà.
Va donar nom a un renom: “Pau Ponts (a) Meca o Garrell” (1846); “Pons José Antonio = Meca” (1873: terratinents); “Je Anto Pons = Meca” (1874).
I també es documenta un nom de casa, cal Meca, al carrer de la Bassa. I una altra casa amb aquest nom a la cantonada de la carretera i el carrer del Pou. També va existir cal Meca de Fora que devia tractar-se d’una edificació fora del clos murallat.









.jpg)
.jpg)

.jpg)
.jpg)







.jpg)




















