Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris toponímia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris toponímia. Mostrar tots els missatges

dissabte, 27 de desembre del 2025

LLORENÇ DE ROCAFORT O DE VALLBONA???


Ni el mateix Ajuntament de Sant Martí de Riucorb sembla tenir-ho gens clar, ja que encapaçala là pàgina dedicada al nostre poble amb "Llorenç de Rocafort" i després, sense cap explicació, parla de "Llorenç de Vallbona"...


dilluns, 20 d’octubre del 2025

divendres, 3 d’octubre del 2025

dissabte, 6 de juliol del 2024

UNA LÍNIA D'AUTOÒMNIBUS QUE PASSAVA EL 1934 PER LLORENÇ (D'URGELL!)


Un autoòmnibus era un autobús o bus. Curiosament, trobem una altra manera d'anomenar el nostre poble que encara no havíem documentat: Llorenç d'Urgell. 

dissabte, 17 de desembre del 2022

I PER QUÈ NO LLORENCIO DE ROCAFORT?!



Els traductors automàtics, tot i que no són perfectes, ens ajuden i a vegades ens fan riure una mica. Mireu com tradueix Glosbe "Llorenç de Rocafort"... També li podia haver dit directament Lorenzo de Rocafuerte...

CREU DE TERME DE "SANT" LLORENÇ DE ROCAFORT






Nom: CREU DE TERME DE SANT LLORENÇ DE ROCAFORT
Adreça: Carrer la Bassa
Localització: Sant Martí de Riucorb - Llorenç de Rocafort (Urgell)



Èpoques

Segles: XVII -


Descripció
Esvelta creu de terme situada entre els carrers del Pou i de la Bassa, just davant de l'antic portal. La graonada està formada per quatre graons i mesura 3,87 centímetres d'amplada. El pedestal és un prisma quadrangular de 110 x 55 x 55 centímetres, on es pot llegir "1618 / [...] EN/E[...]EV B/ERGADA", tot i que la inscripció es troba molt desgastada. Segueix un fust format per una sola peça de pedra, de 80 centímetres de perímetre i 5,70 d'alçada. A sobre hi ha el capitell, on es representen fornícules amb petxines que acullen diferents personatges, una base amb fris d'oves, i una cornisa amb palmetes. Els sis personatges corresponen a cinc apòstols i un donant agenollat, que seria el promotor de l'obra, segons indica la inscripció del pedestal, el cognominat Bergadà. Els apòstols són sant Jaume el Menor, sant Pau, sant Pere, sant Andreu i un cinquè indeterminat que podria ser sant Jaume el Major -si el que porta és un bastó-, sant Tomàs -si és una llança- o, menys probablement, sant Judes Tadeu -si porta una alabarda. La creu moderna, de braços carxofats i decorada amb motius geomètrics, presenta a Jesucrist amb la Verge i Maria Magdalena als seus peus.


Notícies històriques
Segons indica la inscripció del pedestal, va ser realitzada el 1618 i promoguda per un tal cognominat Bergadà. La creu de pedra és una creació recent, d'entre els segles XX i XXI, ja que el 1919 es documentada encara amb una modesta creu de ferro.

diumenge, 11 de desembre del 2022

UN "REVOLUCIONARI" AL LLORENÇ DEL SEGLE XIX



Pel que ens diu aquesta carta, Francesc Capdevila de "Sn. Lorenzo de Vallbona", el 1873, esta subscrit a la publicació revolucionària independent de Barcelona El Condenado. En aquesta lletra se li demana de crear una secció local a Llorenç de l'Associació Internacional dels Treballadors.  

 

'(SAN) LORENZO DE ROCAFORT', VET AQUÍ QUINS NOMS!

 


"Han solicitado permisos: Don Domingo Cantó, de San Lorenzo de Rocafort, para cercar un terreno que limitacon la carretera provincial de Bellpuig al Tallat."

La Vanguardia, 28-09-1916, pàg. 4.

Aquestes formes castellanitzades del nom del nostre poble no són gaire freqüents ni han estat oficials, però s'han fet servir puntualment com en aquests dos exemples que us posem dels anys 1916 i 1936. Encara avui se'n pot trobar algun altre exemple per internet, gairebé sens dubte producte de l'ús dels traducctors automàics sense posterior revisió.

dimarts, 14 de gener del 2020

LLORENÇ DE SEGARRA!?




En aquest mapa que representa les informacions de l'enquesta comarcal que va fer la Generalitat de Catalunya l'any 1931 el territori de Llorenç s'incorpora a la comarca de la Segarra que en la divisió definitiva quedaria força més migrada. I això és així perquè l'Ajunttament de Rocafort de Vallbona (que incorporava també el Vilet i Llorenç) va contestar a la pregunta "A quina comarca creieu que pertany el vostre poble" que a la Segarra, cosa que devia ser el sentir majoritari d'aquell moment i segurament també el de Llorenç. La divisió definitiva comarcal de Catalunya va incloure Llorenç a l'Urgell amb capital a Tàrrega.

Però, en primícia mundial, us anunciem també que almenys un cop, el 1846, en el llibre Plano topográfico del Principado de Cataluña, en la relació de poblacions i llocs que depenien de l'oficina de correus de Bellpuig, el nostre poble és anomenat "Llorens de Segarra"! 




dijous, 31 de desembre del 2015

EL CAMÍ DEL COLLET



            Del poble en direcció cap al cementiri i més enllà abans de fer-se l’actual traçat de la carretera. Actualment està enquitranat i té sortida cap a la carretera seguint un camí que era de cal Timoneda. Acostuma a ser un lloc de passeig per a la gent de Llorenç. 
Sembla clar que hem d'interpretar collet com a petit turó i no com a lloc de pas entre muntanyes.

dijous, 16 d’abril del 2015

LLORENÇ, VÈRTEX D'UN (DIVERTIT) TRIANGLE TOPONÍMIC...


 
I així, a Llorenç, li podríem dir Llorenç de Rocafort de Vallbona de les Monges (del Cister)...?

divendres, 26 de setembre del 2014

UNA ALTRA MOSTRA DE 'SANT LLORENÇ DE VALLBONA'


            Revista del Instituto Catalán de San Isidro, vol. 80-81, pàg. 210, any 1931

dimecres, 9 d’abril del 2014

UN 'LLORENS DE VALLBONA' EN UNA PARTIDA DE BAPTISME DEL SEGLE XVII DE FULLEDA


Tot i que la forma Llorenç de Vallbona no es troba gaire en la documentació i més que res s'ha utilitzat durant el segle XX, trobem una partida de baptisme de Fulleda (Garrigues) de l'any 1664 on la padrina és "Caterina Jenera del lloc de Llorens de Vallbona". Potser hauríem d'interpretar aquí això com "Llorenç que pertany al monestir de Vallbona", més que un nom popular.

dimarts, 24 de desembre del 2013

CARRER DE LA BASSA



Via urbana que va de la Creu costa amunt en direcció a l’antiga bassa, actual dipòsit de l’aigua. Antigament era camí i trobem que ja se'n parla en el capbreu de 1565 “a tremuntana ab lo camj que va a la Bassa”, i en el de 1727 “llevant ab Pau Capdevila als. Mora mediant lo camí qui va a la Bassa” .