A partir de l'1 de gener de 1867 tots els llibres de registre parroquial de l'arxidiòcesi de Tarragona es van haver de redactar en espanyol per mandat de l'arquebisbe. Devia ser el darrer territori de l'Estat espanyol on aquests documents es feien en una llengua diferent a la castellana. En el cas de Llorenç, la primera inscripció baptismal en castellà correspon a Antoni Martí i Estradé.
