dissabte, 13 d’abril del 2024
.jpg)
LLORENÇ DE ROCAFORT VA PERTÀNYER INICIALMENT AL BISBAT DE VIC
"L’acta de consagració de la catedral de Vic, el 1038, situava la divisió de les marques de Barcelona i Vic al castell de Queralt. Segons unes llistes de parròquies pertanyents al bisbat de Vic, datades a la primera meitat del segle XII i trobades per A. Pladevaïl, el bisbat havia arribat fins a la línia formada per Santa Coloma, Queralt, Aguiló, Llorac, Savellà, Conesa, les Piles, Biure, Forès, Rocafort de Vallbona, Guimerà, Nalec, Rocafort de Queralt, Sant Martí, Maldà, Belianes, Llorenç de Vallbona, l’Espluga Calba, Tarrés, els Omellons i Arbeca."
(...)
"Amb la presència efectiva a Tarragona de l’arquebisbe Bernat Tort, l’arxidiòcesi començà a prendre forma. Així, entre els anys 1146 i 1154, el bisbe de Vic cedí l’administració d’algunes esglésies a la mitra de Tarragona. Les esglésies cedides foren Conesa, les Piles, Biure, Forès, Rocafort de Vallbona, Guimerà, Nalec, Rocafort de Queralt, Sant Martí de Maldà, Maldà, Belianes, Llorenç de Vallbona, l’Espluga Calba, Tarrés, els Omellons i Arbeca."
(...)
"Finalment, cal dir que Vallbona tingué una important senyoria. La seva baronia, estudiada per J. J. Piquer, comprenia els llocs de Vallbona de les Monges (1157); Llorenç de Vallbona (1157); Rocallaura (1195); el Vilet (1212); Montesquiu (1219), despoblat des del segle XVI; els Eixaders (1219), despoblat des del segle XIX; Preixana (1227); els Omells de Na Gaia (1245); l’Espluga Calba (només entre el 1251 i el 1350); Rocafort de Vallbona (1285); i els llocs erms o deshabitats de la Quadra del Mas-Déu (1257) i Valerna (1273). (AlMo)"
(...)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)