dimecres, 7 de setembre de 2022

divendres, 12 d’agost de 2022

DUES GERMANES DE LLORENÇ CASADES TRES VEGADES A BELLTALL


Aprofitant que aquest cap de setmana passat va ser la Fira de l'All de Belltall (Passanant i Belltall, Conca de Barberà), avui us parlarem de dues germanes del nostre poble que hi van fer cap. Agraïm a l'amic Isidre Bonet totes les informacions que ens ha proporcionat desinteressadament sobre aquestes dues dones que van viure a cavall dels segles XIX i XX.

La Francesca Bergadà Bori va néixer el 1866, tot indica que a Llorenç de Rocafort, encara que no hem trobat la partida de baptisme a la parròquia. En un primer matrimoni, el 1887, es casa amb Francesc Miró Gabarró (Belltall, 1864-1899). D'aquest matrimoni tenen una filla,  Rai(Munda) Miró Bergadà (Belltall, 1893-1956), casada el 1908 amb Jaume Berenguer Farré, amb qui tingueren quatre fills.

Força anys després de quedar viuda, contrau un segon matrimoni el 1928 amb Josep Miró Llobet de cal Feliuet (Belltall, 1867 - 1955), viudo de Maria Bonet Pere i de Teresa Bonet Puig (cal Prim). La convivència es va trencar als pocs dies segons sembla per problemes derivats d’un ramat de cabres que tenia la Francesca, la qual va tornar a casa del primer marit i va viure fins a la mort amb la filla.

La Francesca, coneguda com a Cisqueta, mor a Belltall el 1955, a l'edat aproximada de 90 anys. En aquesta població se la relaciona amb ca la Cisqueta, ca La Munda/eta (Miró) i cal Jaume el Salandringo (Berenguer).

Sa germana, Maria Bergadà Bori, nascuda a Llorenç el 25 de juny de 1858, es va casar el 1884 amb Ramon Tarragó Espanyol de cal Salat de Belltall (1859), viudo de Raimunda Vilà Moragues (1861-1883). Aquest matrimoni del Ramon i la Maria no va tenir fills i ens consta que la Maria va morir el 1910. Del primer matrimoni del Ramon en descendeix el pintor, mestre i escriptor Santiago Tarragó Lafau (Belltall, 1907 - Reus, 1982), autor de pintures a les esglésies de Belltall, Rocallaura, Rocafort de Queralt, Renau i Vallirana.

Es dóna la circumstància que Josep Miró Llobet (segon marit de la Cisqueta Bergadà) va comprar l’hostal de cal Salat a Ramon Tarragó Espanyol (marit de la Maria Bergadà), convertint-se en l’Hostal de cal Feliuet encara en actiu.

dimecres, 3 d’agost de 2022

divendres, 29 de juliol de 2022

dilluns, 25 de juliol de 2022

diumenge, 24 de juliol de 2022

FESTA MAJOR DE LLORENÇ 2022


Cartell de la Festa Major d'enguany segons l'eBando de l'Ajuntament de Sant Martí de Riucorb. Restem a l'espera del programa a part amb tots els actes. 

dissabte, 23 de juliol de 2022

ENTERRAMENT DE LA TIA CARNAL DEL VICARI DE LLORENÇ (1810)

 


"Cos. Francesca

Cases y Sans

Dia 26 de mars de 1810. En lo lloch de Llorens, sufagànea de Vallbona de las Monjas, arquebisbat de Tarragona, morí luego de haver rebut los sans sagraments de penitència, extremaunció, a las dotse horas, dos quart de la una del mitgdia, Francesca Cases y Sans, de edat poch més o menos setanta-dos anys, natural del poble de Bellcaire, bisbat de Urgell, filla y natural de Bonaventura Sans de Pesonada també del bisbat de Urgell, y de Maciana Sans, Castilliñs?, Bigordà, Raufert de Ervasabina del bisbat d'Urgell, viuda deixada de Ysidro Cases y Mas de Balaguer, y tia carnal del reverent vicari a baix firmat. Lo dia 27 del expresat mes de mars se li donà sepultura ecclesiàstica en lo fosar comú del poble citat de Llorens, después de haver-li celebrat missa cantada. No féu testament.

Anton Martí, prebere y vicari"




Potser també es tracta d'una persona desplaçada -coincideix per l'època amb una altra defunció relacionada d'alguna manera amb Bellcaire d'Urgell- per la Guerra del Francès.

El pare era de Pessonada i la mare d'Herba-savina, dues poblacions de l'antic municipi d'Hortoneda de la Conca (Pallars Jussà). De Pessonada és el novel·lista Pep Coll i Herba-Savina, juntament amb Carreu, és l'escenari de la seva novel·la de no ficció Dos taüts negres i dos de blancs (2013).

És curiós la quantitat de cognoms que fa servir per a la mare de la difunta: Sans (el del marit), Castilliñs (desconegut o mala lectura), Bigordà i Raufert (molt poc freqüent).

MEMES DE LLORENÇ


divendres, 22 de juliol de 2022

CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA DEL FRANCÈS A LLORENÇ


Arxiu en Línia de Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (ahat.cat)


"Albat 

Esperansa 

Rossell

Dia 2 de maig del 1810. En lo lloch de Llorens, sufragànea de Vallbona, arquebisbat de Tarragona, morí de edat 7 mesos Esperansa Rossell, filla de Ygnasi Rossell de Bellcaire y de Teresa Rossell y Romà de Miralcamp, per motiu de la guerra en est poble encontrats. Lo dia 3 del expresat se li donà sepultura ecclesiàstica en lo fosar comú.

Anton Martí, prebere y vicari"


Aquests fets deuen estar en relació amb el setge francès a la ciutat de Lleida (abril-maig de 1810). Amb la caiguda de la capital, bona part dels pobles del voltant, entre els que sembla que s'inclou Miralcamp, resten en mans gavatxes.

dijous, 21 de juliol de 2022

ENTRE LES OMBRES


Entre les ombres,

el cau de les campanes,

les dues eres,

aquella gent i els somnis

i tantes cases buides....

TALLS D'AIGUA A LLORENÇ DE ROCAFORT


Segons informa l'Ajuntament, ahir i avui s'estanproduint talls en el subministrament d'aigua potable per a obres de millora i reparació de la xarxa del nostre poble.

NIT DE JULIOL


Difuminada,

extreta de folls somnis,

vista nocturna...

El juliol s'arrapa

com aquell malson tòrrid...



dilluns, 4 de juliol de 2022

FOC A ROCALLAURA VISIBLE DES DE LLORENÇ (4-07-2022, 17,10 h)


Incendi a un camp de blat a Rocallaura, al terme municipal de Vallbona de les Monges (avís 17.10 h) Hi som amb 31 dotacions #Bomberscat 8 d'elles aèries #MAER.

Sembla que el foc s'ha iniciat  a la partida de la Monja de Belltall i ha anat en direcció Rocallaura.

dilluns, 13 de juny de 2022

DOS BALDOMER(O)S CAPDEVILA PONS A LLORENÇ






El primer era nascut el 1879 i va ser el padrí de bateig del segon Baldomer Capdevila Pons, de ca la Dolores de Llorenç, nascut el 22 de desembre de 1913, i que va morir al camp d'extermini de Gusen (Àustria) el 24 de setembre de 1941, a l'edat de 27 anys.

Tornem a reiterar que, des de l'Ajuntament, seria interessant homenatjar el seu record amb la col·locació d'una llamborda Stolpersteine davant de la casa on vivia a Llorenç. Sembla que la família hi és totalment favorable.






diumenge, 8 de maig de 2022

RAMON MIRÓ PRESENTA "MOSSÈN RAMON BERGADÀ 1909-1912. DIARI D'UN RECTOR DE L'ALBI" A BOVERA




Mn. Ramon Bergadà Solà (Llorenç de Rocafort 1872 - Tarragona 1949) va ser rector de l'Albi (Garrigues) entre 1909 i 1912, on va redactar un diari amb moltes notícies d'aquella població i de més enllà. Ramon Miró, estudiós albinenc, n'ha fet un documentat treball que es va presentar ahir a Bovera (Garrigues) en la I Jornada Garriga del Centre d'Estudis de les Garrigues. Podeu veure'n una petita biografia del que fou canonge nascut al nostre poble en aquest blog.



 

dilluns, 25 d’abril de 2022

dilluns, 18 d’abril de 2022

JOSEP BERGADÀ SOLÀ, 'FRA ROMEU DEL SAGRAT COR' (LLORENÇ, 1869 - TARRAGONA, 1932), VOLUNTARI A CUBA EN UN ASSAIG CONTRA LA FEBRE GROGA EL 1895



"L’únic frare català participant en l’assaig del sèrum de Finlay fou Romeu del Sagrat Cor (1869-1932), nascut Josep Bergadà Solà, el 19 de desembre de 1869, a Llorenç de Vallbona, fill de Pere Bergadà Gaya i de Teresa Solà Pons. Les tres filles de la parella es feren religioses, i els tres nois estudiaren al Seminari de Tarragona. Ramon Bergadà (1872-1949) va ser rector de Rocallaura, Albi i Constantí, i més endavant canonge de la catedral de Tarragona, confessor de les monges de Vallbona de les Monges i gran estudiós d’aquest monestir. Francesc (1876-) va ser, des de 1921, confessor de les religioses cistercenques de Vallbona de les Monges, es va dedicar a una reordenació sistemàtica d’aquest important arxiu conventual, i publicà diversos assaigs sobre la història del monestir; posteriorment va ser canonge de Tarragona, com el seu germà Ramon. Josep Bergadà va estudiar el batxillerat entre 1881-1886, a Tarragona, amb excel·lents qualificacions. El 1888 va abandonar el Seminari diocesà per vestir l’hàbit de carmelita descalç, al Desert de les Palmes, a Benicàssim, on va professar el 27 de maig de 1889, amb el nom en religió de Romeu del Sagrat Cor. Va finalitzar els seus estudis a Salamanca, ordenant-se de sacerdot el 14 d’octubre de 1894. Després va passar a les missions que l’orde tenia a Amèrica, i va estar de conventual a Matanzas (Cuba). Fou un dels voluntaris que es van oferir per provar un sèrum contra la febre groga: fra Romeu va ser inoculat el 18 de gener de 1895, poc abans de l’esclat de la guerra de Cuba, iniciada amb l’aixecament de trenta-cinc localitats de l’illa, en el que es conegué com “el Grito de Baire”, el 24 de febrer de 1895. Retornat el religiós a Espanya, va estar destinat en els convents de Burgos i Sant Climent, fins que l’any 1907 va poder tornar a Catalunya, a les noves fundacions de Barcelona i Badalona. L’any 1915 era professor de Ciències Naturals al convent de Tarragona, qui sap si influït per la seva experiència cubana. Va passar els seus últims anys al noviciat de Tarragona, ciutat on també va fer de capellà de les carmelites descalces. Va morir a Tarragona el 7 d’octubre de 1932.[9] Ramon Bergadà, el seu germà sacerdot, va publicar una biografia seva l’any 1933."


https://castellinterior.com/2020/06/09/els-carmelites-descalcos-en-lassaig-clinic-sobre-la-febre-groga-a-cuba-del-dr-finlay/

ESPIRITUALITAT SINCRÈTICA O... A LLORENÇ




De nit i de dia
lo núvol sempre hi és...