dissabte, 28 de gener de 2023

PAISATGES DE GENER A LLORENÇ




El sol a posta

allargassa les ombres

de l'olivera

damunt verda catifa

d'aquest gener ben gèlid.


divendres, 27 de gener de 2023

dijous, 26 de gener de 2023

dissabte, 31 de desembre de 2022

dijous, 29 de desembre de 2022

DOS CICLISTES DE LLORENÇ EN UNA CURSA DE 1933


Imatge del Tour dels anys 30 del segle XX.




Crònica Targarina, 15-04-2022, pàg. 11-12.


Els dos representants de Llorenç eren Jaume Timoneda i, segurament, Antoni Xifré. 

dissabte, 24 de desembre de 2022

EL PATGE REIAL ARRIBARÀ A LLORENÇ PER NADAL!!!




El Patge Reial arribarà al poble de Llorenç demà diumenge 25 de desembre. Ja teniu la carta preparada? Us heu portat bé?!

Passarà a recollir les cartes a les 11:00 h a davant del local social.

Bon Nadal!!!

dimarts, 20 de desembre de 2022

BONES FESTES!!!


 

Jo li portaré bols plens

de les sopes de Llorenç,

el seu millor oli i vi

i un pastís dolç i fi,                        

perquè es pugui alimentar.

Lam faralà,

faralà lailà,

anem allà.


Afegim aquesta estrofa nostra a un villancico de Francesc Salvat, datat entre finals del segle XVII i principis del XVIII, que anomena diversos pobles del voltant: Maldà, els Omells, els Eixaders, Ciutadilla i Belianes. Esperem que l'autor ens perdoni...

En aquesta composició una sèrie de dones expliquen què portaran al Nen Jesús acabat de néixer. Es tracta d'una de les poques obres d'aquesta època i característiques que ens ha arribat en llengua catalana.


dissabte, 17 de desembre de 2022

PETICIÓ PER A L'ELABORACIÓ EL 1946 D'OLI D'AMETLLA I AVELLANA A LLORENÇ




Josep Capdevila Amill ja havia demanat autorització el 1941 per a una nova indústria d'elaboració d'oli que ara pretenia transformar o ampliar per fer-ne també de fruits secs.

També el 1946, Ramon Foix Cabestany volia transformar la seva indústria cap a la fabricació d'oli d'ametlla i avellana.

I PER QUÈ NO LLORENCIO DE ROCAFORT?!



Els traductors automàtics, tot i que no són perfectes, ens ajuden i a vegades ens fan riure una mica. Mireu com tradueix Glosbe "Llorenç de Rocafort"... També li podia haver dit directament Lorenzo de Rocafuerte...

CREU DE TERME DE "SANT" LLORENÇ DE ROCAFORT






Nom: CREU DE TERME DE SANT LLORENÇ DE ROCAFORT
Adreça: Carrer la Bassa
Localització: Sant Martí de Riucorb - Llorenç de Rocafort (Urgell)



Èpoques

Segles: XVII -


Descripció
Esvelta creu de terme situada entre els carrers del Pou i de la Bassa, just davant de l'antic portal. La graonada està formada per quatre graons i mesura 3,87 centímetres d'amplada. El pedestal és un prisma quadrangular de 110 x 55 x 55 centímetres, on es pot llegir "1618 / [...] EN/E[...]EV B/ERGADA", tot i que la inscripció es troba molt desgastada. Segueix un fust format per una sola peça de pedra, de 80 centímetres de perímetre i 5,70 d'alçada. A sobre hi ha el capitell, on es representen fornícules amb petxines que acullen diferents personatges, una base amb fris d'oves, i una cornisa amb palmetes. Els sis personatges corresponen a cinc apòstols i un donant agenollat, que seria el promotor de l'obra, segons indica la inscripció del pedestal, el cognominat Bergadà. Els apòstols són sant Jaume el Menor, sant Pau, sant Pere, sant Andreu i un cinquè indeterminat que podria ser sant Jaume el Major -si el que porta és un bastó-, sant Tomàs -si és una llança- o, menys probablement, sant Judes Tadeu -si porta una alabarda. La creu moderna, de braços carxofats i decorada amb motius geomètrics, presenta a Jesucrist amb la Verge i Maria Magdalena als seus peus.


Notícies històriques
Segons indica la inscripció del pedestal, va ser realitzada el 1618 i promoguda per un tal cognominat Bergadà. La creu de pedra és una creació recent, d'entre els segles XX i XXI, ja que el 1919 es documentada encara amb una modesta creu de ferro.

dimecres, 14 de desembre de 2022

ELS NOSTRES COGNOMS: TALARN


Talarn

Cognom procedent de Sidamon (Pla d’Urgell) a finals del segle XX.

ELS NOSTRES COGNOMS: LLOBERA

 

Llobera

“Llobera Durán Ramona” (1951); “Llovera Duran” (1972).

            Cognom que també trobem amb la forma Llovera. Possible procedència de les Pallargues (Plans de Sió, Segarra).

diumenge, 11 de desembre de 2022

UN "REVOLUCIONARI" AL LLORENÇ DEL SEGLE XIX



Pel que ens diu aquesta carta, Francesc Capdevila de "Sn. Lorenzo de Vallbona", el 1873, esta subscrit a la publicació revolucionària independent de Barcelona El Condenado. En aquesta lletra se li demana de crear una secció local a Llorenç de l'Associació Internacional dels Treballadors.  

 

'(SAN) LORENZO DE ROCAFORT', VET AQUÍ QUINS NOMS!

 


"Han solicitado permisos: Don Domingo Cantó, de San Lorenzo de Rocafort, para cercar un terreno que limitacon la carretera provincial de Bellpuig al Tallat."

La Vanguardia, 28-09-1916, pàg. 4.

Aquestes formes castellanitzades del nom del nostre poble no són gaire freqüents ni han estat oficials, però s'han fet servir puntualment com en aquests dos exemples que us posem dels anys 1916 i 1936. Encara avui se'n pot trobar algun altre exemple per internet, gairebé sens dubte producte de l'ús dels traducctors automàics sense posterior revisió.

dijous, 8 de desembre de 2022

SUBSCRIPCIONS DE LLORENÇ PER PAGAR EL 1934 UNA MULTA DE LA GENERALITAT AL DIARI 'LA VEU DEL VESPRE'


RESPOSTA DE LLORENÇ A L'ACTE VANDÀLIC COMÈS A LA TOMBA DE FRANCESC MACIÀ EL 1934






La Humanitat, 22-03-1934, pàg. 6.

El 13 de març de 1934 uns desconeguts encenguren una pira sobre una gran quantitat de corones i rams de flors que havien estat dipositats sobre la tomba de Francesc Macià, d'ençà de la seva mort, al 25 de desembre del 1933. En l'incendi també fou cremada una bandera catalana que hi havia al local, indicadora del lloc on reposava l'expresident de la Generalitat de Catalunya. Tanmateix, el cos del difunt, enterrat a la tomba no fou profanat, en paraules de la premsa de l'època, "perquè la terra que el cobreix no ha pogut ésser vençuda".

Aquest fet va provocar una sèrie de comunicacions de protesta d'entitats i de particulars, entre els quals trobem Ramon Figueras i Ramon Capdevila de la nostra població.
 

dimecres, 7 de desembre de 2022

UNA REPRESENTACIÓ DE LLORENÇ ASSISTEIX A UN ACTE DE LA FEDERACIÓ DE JOVES CRISTIANS DE CATALUNYA A VALLBONA (1935)


 Flama, 29 de març de 1935.

LA FESTIVITAT DE SANT NICOLAU A LLORENÇ

 


Segons un treball de Núria Moncusí dels anys 70 del segle XX, el dia 6 de desembre, festivitat de Sant Nicolau, els nens de Llorenç -les nenes, no- es feien barrets de paper i passaven per totes les cases cantant aquesta cançó:

Sant Nicolau

bisbe de pau,

panses i figues,

anous i olives.

Caritat, senyora,

caritat si us plau.

Baixeu, mestressa,

que venim de Roma

i portem corona

de Sant Nicolau

bisbe de pau.

Un cop acabada la cançó, la gent els obsequiava amb dolços, fruita i diners. Es va deixar de celebrar a la dècada dels 60 del segle passat.

divendres, 2 de desembre de 2022

ASSASSINAT DE MATIES SANAHUJA ANGLÈS DE SOLIVELLA, REFUGIAT A LLORENÇ, EL 6 D'AGOST DE 1936


Les creus-recordatori no s’erigiren només dins el terme municipal de Solivella, sinó que en els llocs on foren assassinats solivellencs considerats de dretes, sigui per iniciativa dels familiars sigui per pressió de l’ajuntament, també s’hi col·locà la corresponent creu, on a totes elles s’hi feia constar que la persona o persones a qui o a les qui es dedicava el record havia o havien estat «vilmente asesinada o asesinadas por la horda roja de Solivella». 

A un revolt a mà dreta de la carretera que porta de Rocallaura a Vallbona de les Monges, es troba encara actualment una creu de pedra que assenyala el lloc on fou assassinat Maties Sanahuja Anglès el 6 d’agost de 1936 per membres del comitè de Solivella que l’havien anat a detenir a Llorenç de Vallbona, on s’havia refugiat arran dels fets de juliol d’aquest any. La inscripció, escrita a la peanya de pedra que sosté la creu, diu així: MATIAS SANAHUJA ANGLÉS DE SOLIVELLA QUE FUE ASESINADO POR LAS HORDAS MARCHISTAS AL DIA 6 DE AGOSTO DE 1936. E.P.D.

file:///C:/Users/Usuari/OneDrive/Escriptori/num-1-2011.pdf

dimecres, 30 de novembre de 2022

ELS NOSTRES COGNOMS: GORDILLO I GRANERO

 


Gordillo i Granero

“Gordillo Granero” (1972).

            Cognoms d’origen castellà assentats durant una part de la segona meitat del segle XX, procedents d'una immigració per a la qual molts cops Llorenç només va representar una etapa.


ELS NOSTRES COGNOMS: GOMBAU

 

Gombau

El 1192, els germans Ponç de Montpalau i Ramon Gombau van comprat a Ermessenda la tercera part del castell de Llorenç. Cognom primitiu que no tornem a documentar.