Solé/Soler
“Capdevila y Soler” (1792); “Juan Faix
Solé” (1937); “Solé Aixelá” (1972); “sans sole” (2010-11).
Cognom que en part deu provenir d’Arbeca i dels Omellons
(Garrigues).
PER ALGUNS LLORENÇ DE ROCAFORT, PER D'ALTRES LLORENÇ DE VALLBONA, O SIMPLEMENT LLORENÇ O, ENCARA, LLORENS, AQUEST ÉS UN POBLE SINGULAR AL QUAL US VOLEM ACOSTAR DES D'AQUEST BLOG.
Solé/Soler
“Capdevila y Soler” (1792); “Juan Faix
Solé” (1937); “Solé Aixelá” (1972); “sans sole” (2010-11).
Cognom que en part deu provenir d’Arbeca i dels Omellons
(Garrigues).
Jo li portaré
bols plens
de les sopes de Llorenç,
el seu millor
oli i vi
i un pastís dolç
i fi,
perquè es pugui
alimentar.
Lam faralà,
faralà lailà,
anem allà.
Afegim aquesta estrofa nostra a un villancico de Francesc Salvat, datat entre finals del segle XVII i principis del XVIII, que anomena diversos pobles del voltant: Maldà, els Omells, els Eixaders, Ciutadilla i Belianes. Esperem que l'autor ens perdoni...
En aquesta composició una sèrie de dones expliquen què portaran al Nen Jesús acabat de néixer. Es tracta d'una de les poques obres d'aquesta època i característiques que ens ha arribat en llengua catalana.
Els traductors automàtics, tot i que no són perfectes, ens ajuden i a vegades ens fan riure una mica. Mireu com tradueix Glosbe "Llorenç de Rocafort"... També li podia haver dit directament Lorenzo de Rocafuerte...
“Llobera Durán Ramona” (1951); “Llovera
Duran” (1972).
Cognom
que també trobem amb la forma Llovera. Possible procedència de les Pallargues (Plans de Sió, Segarra).
Segons un treball de Núria Moncusí dels anys 70 del segle XX, el dia 6 de desembre, festivitat de Sant Nicolau, els nens de Llorenç -les nenes, no- es feien barrets de paper i passaven per totes les cases cantant aquesta cançó:
Sant Nicolau
bisbe de pau,
panses i figues,
anous i olives.
Caritat, senyora,
caritat si us plau.
Baixeu, mestressa,
que venim de Roma
i portem corona
de Sant Nicolau
bisbe de pau.
Un cop acabada la cançó, la gent els obsequiava amb dolços, fruita i diners. Es va deixar de celebrar a la dècada dels 60 del segle passat.
A un revolt a mà dreta de la carretera que porta de Rocallaura a Vallbona de les Monges, es troba encara actualment una creu de pedra que assenyala el lloc on fou assassinat Maties Sanahuja Anglès el 6 d’agost de 1936 per membres del comitè de Solivella que l’havien anat a detenir a Llorenç de Vallbona, on s’havia refugiat arran dels fets de juliol d’aquest any. La inscripció, escrita a la peanya de pedra que sosté la creu, diu així: MATIAS SANAHUJA ANGLÉS DE SOLIVELLA QUE FUE ASESINADO POR LAS HORDAS MARCHISTAS AL DIA 6 DE AGOSTO DE 1936. E.P.D.