Ferran
“Pere Ferran maior” (1497); “Pere Ferrant” (1553);
“Antoni Franco Pau Amanós y Ferran” (1783); “Isabel Amenós, y
Farran” (1805).
Cognom
que també trobem amb la forma Ferrant i Farran. En el cas dels
documentats al segle XVIII i XIX, el cognom procedia de Pira (Conca de
Barberà).
