LES CAMPANES DE L'ESGLÉSIA DE LLORENÇ

 

https://www.raco.cat/index.php/QuadernsPregonerUrgell/article/view/310571/400575

Les campanes de Llorens s'anomenen:

FILOMENA

“la primera Filomena de peso 170 kg.” (NotHist).

Nom de la campana més gran que amida 55 x 64 cm, amb jou de fusta de 69 x 98 cm. Té una inscripció epigràfica perimetral en lletra gòtica que recorre el perímetre: CHRIS­TUS PREVA(let) CHRISTUS P(ermanet) IN PECAT(us) CHRISTUS P(roteget) AB OMNI MALO TEN(tatione) PES(tis) FA FE NOS D(e) CHRISTUS PUIVERT. La traducció del text és “Crist és superior, Crist roman en pecat, Crist protegeix de tot mal, temptació i pesta, ho va manar fer en Crist, nos (jo) Puivert (o Puigverd)”. El text està summament decorat, amb fullatges al voltant de les lletres i l’embelliment d’aquesta campana, que podem datar en la segona meitat del segle XVI, és fastuós (Yeguas: 103-105).

MARIA BÀRBARA

“la 2ª María Bárbara de peso 120 kg” (NotHist); “Segons Piquer Jover, aquesta campana mitjana tenia el nom de “Maria Bàrbara” (Yeguas: 106).

Nom de la campana mitjana que amida 46 x 51 cm, amb jou de fusta de 59 x 98. Té una inscripció en lletra gòtica al perímetre -AVE MARIA GRATIA PLENA DOMINUS TE­ CUM BENEDICTA TU IN MUL(ieribus)-, que correspon a l’inici de la pregària de l’avemaria (Yeguas: 105-106).

MARIA DOLORS

“y la tercera Mª Dolores de unos 10 ó 15 kg” (NotHist).

Nom de la campana petita que amida 17 x 18,5 cm, amb el jou de fusta de 23 x 40 cm. Té una faixa superior decorada amb mo­tius vegetals caragolats. Dins un quadrat hi ha una creu de tau, és a dir, una creu llatina abscissa que li manca l’extremitat superior (Yeguas: 106).

 

LLORENÇ APAREIX EN EL DARRER LLIBRE DE JOAN YEGUAS "SOBRE PORTES I FINESTRES DE PEDRA"

"El llibre que recull aquest treball es titula Sobre portes i finestres de pedra. Tipologies arquitectòniques a les terres de Lleida entre el segle XVI i part del XVII, i forma part de la col·lecció “La Boira”, número 2, que edita el Centre de Recerques del Pla d’Urgell “Mascançà”.

Aquest llibre és un estudi sobre tipologies arquitectòniques de l’època del Renaixement (1500-1640), basat en les solucions formals de portes i finestres. Després de fer una recerca detallada en el territori de les sis comarques de la regió de Ponent, el resultat ha estat un ric panorama en models i elements estilístics diversos, que s'han classificat i analitzat dins el context català i europeu, per a poder-ne explicar les regles, els canvis, les hibridacions i les cronologies.

(...)

Amb fotografies de les següents poblacions:

De l’Urgel: Tàrrega, Vilagrassa, Anglesola, Bellpuig, Verdú, Guimerà, Vallbona de les Monges, Llorenç, Maldà, Sant Martí de Maldà, Tornabous i Castellserà. Citant altres nuclis, com: Agramunt, Ciutadilla, Belianes, Preixana, Boldú, Mafet, la Guàrdia d’Urgell, Montclar, Puigverd d’Agramunt o el Talladell.

(...)"

https://www.avensdelpalau.cat/noticia/132198/joan-yeguas-publica-el-llibre-sobre-portes-i-finestres-de-pedra

EL ROTLLE DE LLORENÇ EN FUNCIONAMENT!

https://www.facebook.com/maddalena.ventura.71/videos/1142734452451968/

"L'ART DE L'ÈPOCA DEL RENAIXEMENT A LLORENÇ (SANT MARTÍ DE RIUCORB)" DE JOAN YEGUAS

http://www.raco.cat/index.php/QuadernsPregonerUrgell/article/view/310571/400575

Magnífic article de l'amic Joan Yeguas que s'ha de llegir complet sobre l'església del nostre poble. Us en donem, però, un fragment que tracta sobre l'època de construcció del temple.

"Si fem un repàs sumari a les teories constructives existents, ara exposades, podem resumir-ho en dues. Una, no gaire aprofundida, defensada per Serra Boldú i Piquer Jover, que comentava que l’església era del 1593, data que apareix a la portada. Una altra, més acurada, defensada per Terrats, que parteix d’un temple primitiu gòtic, datat entre els segles XIII i XIV, moment del que encara romandrien els murs i les voltes, i, posteriorment, hauria sofert reformes: primer el 1593, amb la portada; i després, en data indeterminada, s’haurien modificat els murs perimetrals i el campanar d’espadanya.

La meva opinió és una barreja de les dues teories existents. No observo en cap element arquitectònic a l’església que s’hagi de datar al segle XIII o XIV. Per a mi es tracta d’una construcció de finals del segle XVI, amb elements propis d’aquella època, on es barreja l’estil gòtic i alguns trets renaixentistes. Una barreja formal que era habitual a les construccions d’aquell període, on els elements estructurals estaven vinculats amb tècniques tradicionals, i, en canvi, a les portades es fan experimentacions puntuals amb el nou llenguatge clàssic. Exemples d’aquesta hibridació a l’arquitectura religiosa de la segona meitat del segle XVI, i la pervivència d’estil gòtic, podem citar alguns estudis, com el de Garriga a nivell català (de 2003), el de Muñoz Sebastià – Yeguas a la comarca de la Terra Alta (de 2007) i el de Garganté a l’Urgell i la Segarra (de 2012).6 Prova d’això són cinc parts de l’edifici que s’han de vincular amb la data de 1593, que apareix inscrita a la façana: 1) la porta classicista; 2) la campana grossa; 3) les voltes, les claus de volta i les capelles originals; 4) les motllures de la porta de la sagristia; i 5) la teulada primitiva de llambordes."

Certament Yeguas deu estar en el cert, ja que en un capbreu de 1565 podem llegir  “una casa en la qual la vila de Llorens hi ha feta sglésia y per a vuy en dia és església”, cosa que sembla indicar que en aquesta data feia poc temps de la construcció del temple que potser podríem situar en la primera meitat del segle XVI.