PER ALGUNS LLORENÇ DE ROCAFORT, PER D'ALTRES LLORENÇ DE VALLBONA, O SIMPLEMENT LLORENÇ O, ENCARA, LLORENS, AQUEST ÉS UN POBLE SINGULAR AL QUAL US VOLEM ACOSTAR DES D'AQUEST BLOG.
dissabte, 28 de novembre del 2020
DOLORS RUÉ PIQUÉ, MESTRA DE LLORENÇ (1951)
BOP Lleida, 17-4-1951.
No sabem el temps que va exercir, però sembla que el 1955 ja era a Escart (Escaló, Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà). El 1925 va aspirar a l'intineratge a Alguaire. Potser germana d'un Eduard Rué Piqué, veterinari?
dissabte, 14 de novembre del 2020
PROBLEMES AMB EL TELÈFON A LLORENÇ I POBLES DEL VOLTANT
"Un total de 6 pobles de la comarca de l’Urgell estan sense servei de telèfon ni internet des del passat dijous, quan es va produir un nou robatori de cable en una zona de la Vall del Corb, segons ha avançat Comarques de Ponent. Belianes, Vallbona de les Monges, Llorenç, Els Omells de Na Gaia, Maldà i Rocallaura són els sis pobles afectats que no saben quan podran recuperar la normalitat en el servei."
GENT DE LLORENÇ: ENREGISTREU ELS TALLS EN EL SUBMINISTRAMENT ELÈCTRIC!!!
dimarts, 3 de novembre del 2020
ELS SANTS DE LA PEDRA A LLORENÇ DE ROCAFORT
En Llorenç de Rocafort, a hores d’ara, part del municipi de Sant Martí de Riucorb (l’Urgell), segons escriu Pep Capdevila (amb qui poguí contactar el 30 d’agost del 2017), en l’entrada “Com era la vida de pagès a Llorens de Rocafort” (https://www.pepcapdevila.com/com-era-la-vida-de-pages-a-llorens-de-rocafort-2), en el seu blog “The Ladies of Vallbona”, quan parla sobre el camp i cronològicament al llarg de l’any i tocant tasques agrícoles diferents, inclou un apartat d’unes línies relacionades amb el poblet i amb la festa dels Sants de la Pedra, les quals diuen així: “Tot seguit venia la festa major 30 i 31 de juliol Sant Abdó i Sant Senén dits d’una altra manera ‘Sant Nin i Sant Non’ patrons de la parròquia i advocats dels escolans. La veritat es que era molt esperada pels petits, pel jovent i pels grans. Ja era una festa, plantar l’envelat[8] a l’era de cal Mora (família Capdevila-Capdevila), ens ho passàvem d’allò més bé. El poble s’omplia de forasters, que sempre donaven un toc festiu al poble. Clar l’estada era de dos dies, més impossible. I que dir de les noies de fora que ens visitaven? era un vertader plaer per l’ànima, disfrutàvem com nens que érem. Quines coses Déu meu, amb poca cosa érem feliços. A cal Gallo, botiga del poble venien bolados[9] (era sucre esponjat) i eren boníssims, no teníem res més; fins i tot ens sentíem cofois amb un tros de gel d’aigua, que el portaven en barres. Començava la festa en honor dels sants màrtirs. Al matí missa amb orquestra i a la tarda processó segons resen els goig[s] en honor als sants patrons”.
Sobre Llorenç de Rocafort, també podem llegir informació interessant en l’article “Sant Abdó i Sant Senén i llur veneració a casa nostra”, signat per Ramón Sabaté, el qual figura en el diari català i catòlic “La Cruz” (del 30 de juliol de 1930), i a què podem accedir mitjançant la web “Biblioteca Virtual de Prensa Histórica”: “LLORENS.- Aquest poble, reclòs a una de les encongides valls de la baixa Segarra, els té per patrons. Són també els titulars de la seva petita església parroquial (…) . Quan es temen els estralls d’una tempestat, llurs imatges són exposades a la porta del temple i es invocada amb confiança la seva intercessió” (p. 1).