FRANCESC CAPDEVILA VILAMAJÓ, MEMBRE DEL COMITÈ REPUBLICÀ DE LLORENÇ EL 1936

https://buscar.combatientes.es/resultados/Francisco%20/Capdevila/VILAMAJO

https://buscar.combatientes.es/resultados/Francisco%20/Capdevila/VILAMAJOR

Francesc Capdevila Vilamajó va néixer a Llorenç el 29 de novembre de 1902. Era fill de Pau Capdevila Timoneda i de Rosa Vilamajó Torrelles de Sant Martí de Maldà. 

El 1939-40, va ser processat en un consell de guerra i condemnat a 20 anys de presó, tot i que el maig de 1943 se'l va posar en llibertat condicional de la presó de Logronyo, però amb ordre de desterrament. Potser per aquest motiu, devia establir la residència a Sabadell, on documentem que es va casar, el 1944, a l'església de Sant Fèlix, amb Maria Sanui Verdejo.

Era germà de Ramon Capdevila Vilamajó, alcalde de Llorenç el 1936, que el 1938 va ingressar al cos de carrabiners.

LLUÍS CAPDEVILA ARBÓS, MEMBRE DEL COMITÈ REPUBLICÀ DE LLORENÇ EL 1936

https://buscar.combatientes.es/resultados/LUIS/Capdevila%20/Arb%C3%B3s

Lluís Capdevila Arbós va néixer a Llorenç el 21 de febrer de 1911, fill de Francesc Capdevila Timoneda i de Mercè Arbós Gavarró de l'Espluga Calba, amb ascendència de Tarrés i Fulleda.

A més de membre del Comitè Republicà, va participar en el conflicte bèl·lic ja que trobrem que el setembre de 1938 se'l confirma en el càrec de caporal de la 144 Brigada Mixta de l'Exèrcit de la República. Després de la Guerra Civil es devia exiliar perquè documentem el seu casament amb Louise Gamel (1913-1962) a la catedral de Sant Esteve de Montpeller el 1945. Sembla que d'aquest matrimoni hi ha descendència.

Un germà seu, Josep, va sofrir la repressió franquista.

RAMON PONS SOLSONA, MEMBRE DEL COMITÈ REPUBLICÀ DE LLORENÇ EL 1936

 https://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/show/4249779

Nascut el 1918, es va casar als Omells amb Rosa Cos Baltà. L'octubre de 1941 es trobava detingut.

ESPERANT LA LLAMBORDA DE LA MEMÒRIA (Stolpersteine) PER A BALDOMER CAPDEVILA PONS, FILL DE LLORENÇ DE ROCAFORT, US EN DEIXEM LA FITXA OFPRA

Imatge hipotètica de la llamborda de memòria per a Baldomer Capdevila Pons generada amb IA.

https://archives.ofpra.gouv.fr/ark:/23600/vtaa770fcdaf1544738/daogrp/0/layout:linear/idsearch:RECH_internet_authentifie_596ca2914896ff565643b0fa01a0db6c?id=https%3A%2F%2Farchives.ofpra.gouv.fr%2Fark%3A%2F23600%2Fvtaa770fcdaf1544738%2Fdaogrp%2F0%2Fcanvas%2F0%2F1

 

ALGUNA NOTÍCIA MÉS DE CARME TIMONEDA BERNAT (LLORENÇ, 1916 - FRANÇA, 2003)

 https://archives.ofpra.gouv.fr/ark:/23600/vta2be4a4920bca7332/daogrp/0/1?id=https%3A%2F%2Farchives.ofpra.gouv.fr%2Fark%3A%2F23600%2Fvta2be4a4920bca7332%2Fcanvas%2F0%2F1

Ja havíem parlat de la Carme aquí, però ara també sabem que es va naturalitzar francesa el 2 de maig de 1958. Per la concisa fitxa de l'OFPRA, sembla que es va casar amb algú de cognom Català.

PERE PONS SOLÉ DE LLORENÇ, EXILIAT A FRANÇA

 https://archives.ofpra.gouv.fr/ark:/23600/vta78a18b28cf376d9e/daogrp/0/1?id=https%3A%2F%2Farchives.ofpra.gouv.fr%2Fark%3A%2F23600%2Fvta78a18b28cf376d9e%2Fdaogrp%2F0%2Fcanvas%2F0%2F1

PONS SOLE Pedro 27/06/1920



Nom: PONS SOLE

Prénom: Pedro

Date de naissance: 27/06/1920

Lieu de naissance: Llorens de Rocafort (Sant Martí de Riucorb, Lleida, España)

Numéro OFPRA: 768204

Numéro OCRE: 105030

Profession: Maçon

Etat-civil: Célibataire

Dernière adresse connue: 12 Rue Lisse Bellegarde 13100 Aix-en-Provence

Prénom du père: Pablo

Prénom de la mère: Maria

https://arxiuenlinia.ahat.cat/Document/0000028256#imatge-68

Aquest Pere era germà de Pau Pons Solé, també exiliat a França. Per les notícies de l'OFPRA, el Pere era paleta de professió i solter. La darrera adreça coneguda va ser a Ais de Provença (Aix-en-Provence, en francès), on va morir el 6 de juny de 1994, ahir va fer 32 anys.

En aquesta casa de color groc probablement va viure Pere Pons Solé.

DONATIUS DE LLORENÇ PER A LES VÍCTIMES DEL FEIXISME EL 1936

Última hora : informació, crítica, reportatge: Any 2, núm. 295 (1 Oct. 1936).

És a dir, un total de 395 pessetes entre particulars i entitats del nostre poble.

SOLDATS DE LLORENÇ MORTS A LA GUERRA CIVIL 1936-39

"Soldats d'Urgell morts a la Guerra Civil (1936-1939) i civils morts per material de guerra bèl·lic abandonat"

Josep Benet

Jordi Oliva i Llorens

Robert Bonjorn

Glòria Coma i Torres

Jaume Torres Gros

Benet, Josep et al. «Soldats d’Urgell morts a la Guerra Civil (1936-1939) i civils morts per material de guerra bèl·lic abandonat». Urtx: revista cultural de l’Urgell, 1991, núm. 3, p. 25-62, https://raco.cat/index.php/Urtx/article/view/167153

Del poble de Llorenç dóna tres noms i tots del bàndol de la república:

Pel que fa a Jaume Capdevila Pons, les nostres informacions diuen que va morir el 1939 en el camp de concentració del Burgo de Osma.

Respecte a Antoni Martí Cabestany, sabem que era soldat de l'exèrcit franquista i no republicà.

I de Ramon Xifré Capdevila, aquest article és més precís que les dades que teníem fins ara pel que fa al lloc de defunció.

JAUME CAPDEVILA PONS DE LLORENÇ MORIA L'1 DE MARÇ DE 1939 AL CAMP DE CONCENTRACIÓ ESPANYOL DEL BURGO DE OSMA

 https://www.loscamposdeconcentraciondefranco.es/campos/152

https://www.despertaferro-ediciones.com/2025/campos-de-concentracion-guerra-civil-burgo-de-osma-batallones-trabajadores/

Era germà de Baldomer Capdevila Pons, mort al camp de concentració de Gusen (Àustria) el 1941.

Les dades del Jaume Capdevila Pons aquí exposades no es corresponen a les que hi ha al Memorial Democràtic.

EL PAU PONS SOLÉ DE LLORENÇ QUE EL 1960 VOLIEN DONAR PER MORT VA VIURE FINS AL 1997 A FRANÇA!!!

 https://www.familysearch.org/ark:/61903/1:1:CPDW-2HMM

https://arxiuenlinia.ahat.cat/Document/0000028256#imatge-35

https://www.familysearch.org/tree/person/details/GKQS-MBF

Ja havíem parlat de Pau Pons Solé en aquesta entrada d'aquest blog, quan el 1960 es va obrir un expedient per declarar-lo difunt ja que no se'n tenien notícies a Llorenç des de l'any 1938. Va formar part, segons les autoritats franquistes, del Comitè Republicà de Llorenç. Segurament era el fill del Pau Pons que havia estat alcalde de Llorenç durant l'època republicana i es pugui emmarcar la seva desaparició en causes polítiques derivades de la Guera Civil.

Tanmateix, Pau Pons Solé no era mort el 1960, sinó que el 1961 a Bordeus (estat Francès) es va casar amb Suzanne Vrignaud. Aquest matrimoni -el segond'ella- no tindria fills i, finalment, el fill de Llorenç exiliat moriria el 1997 a la mateixa ciutat on s'havia casat.

ALTRES NOTÍCIES DE MATIES SANAHUJA ANGLÈS DE SOLIVELLA, REFUGIAT A LLORENÇ, ASSASSINAT EL 6 D'AGOST DE 1936

 https://memoriasypalabras.wordpress.com/

"4.- MATÍAS SANAHULA CAPDEVILA, de 75 años de edad, albañil, de derechas, concejal del Ayuntamiento, asesinado el 24 de julio de 1936 en Solivella. Su cadáver presentaba heridas por arma de fuego. Como persona sospechosa de haber participado en el crimen se señala a Juan Sanahuja Clavé, fusilado. Su esposa, Carmen Armengol Español, declaró ante el juez que su marido fue fusilado el 6 de agosto de 1936, en Llorens de Rocafort (Lleida) por Antonio Montañola Masó."

ANTONI MARTÍ CABESTANY, SOLDAT DE LLORENÇ MORT EL 1938 EN ACCIÓ DE GUERRA A TREMP

https://dedalo4.bancmemorial.extranet.gencat.cat/web_mdcat_cost_huma/fitxa/138337

Contra el que diu la fitxa del Memorial Democràtic, l'Antoni va néixer a Llorenç de Rocafort (el 21-09-1909) i no a Sant Martí de Riucorb, municipi que llavors no existia.  Era de cal Perlo, fill de Joan Martí Estradé de Llorenç i de Victòria Cabestany Porta de Rocafort.

 

SIMEÓ MARBÀ ROCA, VEÍ DE LLORENÇ, ENCAUSAT PER LA JUSTÍCIA ESPANYOLA FRANQUISTA

 

Butlletí Oficial de la Província de Lleida. 4/9/1943, núm. 106.

Segurament un germà seu, Francesc, va estar en un batalló disciplinari després de la Guerra Civil. I un altre, Josep, natural de Vilanova de Bellpuig i resident a Castellnou de Seana va pertànyer al Comitè Revolucionari d'aquesta darrera població.

Sembla que el 1946 es va sobreseure la causa que hi havia contra Simeò Marbà.

FITXA PERSONAL DE BALDOMER CAPDEVILA PONS DE LLORENÇ A MAUTHAUSEN

 Acta de defunció.

https://collections.arolsen-archives.org/en/search/topic/1-1-26-3_01012603-028-393

Esperant l'Stolpersteine!!!

RAMON XIFRÉ CAPDEVILA DE LLORENÇ, MORT EN ACCIÓ DE GUERRA EL 1937 AL FRONT DEL SUD O ANDALUSIA

Malgrat que la fitxa del Memorial Democràtic no esmenti en cap lloc que és nascut a Llorenç, hem esbrinat que així va ser en data de 16 de novembre de 1916. Era fill de Sebastià Xifré Pinent de Vallbona i de Rosa Capdevila Guasch de Llorenç i residien al nostre poble. Per altres informacions hem sabut que havia estat membre del Comitè Republicà de Llorenç.

Caldria instar el Memorial Democràtic a la rectificació de la fitxa. 

NOVES INFORMACIONS SOBRE BALDOMER CAPDEVILA PONS DE LLORENÇ AL BANC DE LA MEMÒRIA DEMOCRÀTICA

 https://banc.memoria.gencat.cat/ca/results/deportats/1226

Esperem que ben aviat es pugui homenatjar el seu record amb la col·locació d'una llamborda Stolpersteine davant de la casa on vivia a Llorenç.

ASSASSINAT DE MATIES SANAHUJA ANGLÈS DE SOLIVELLA, REFUGIAT A LLORENÇ, EL 6 D'AGOST DE 1936

Les creus-recordatori no s’erigiren només dins el terme municipal de Solivella, sinó que en els llocs on foren assassinats solivellencs considerats de dretes, sigui per iniciativa dels familiars sigui per pressió de l’ajuntament, també s’hi col·locà la corresponent creu, on a totes elles s’hi feia constar que la persona o persones a qui o a les qui es dedicava el record havia o havien estat «vilmente asesinada o asesinadas por la horda roja de Solivella». 

A un revolt a mà dreta de la carretera que porta de Rocallaura a Vallbona de les Monges, es troba encara actualment una creu de pedra que assenyala el lloc on fou assassinat Maties Sanahuja Anglès el 6 d’agost de 1936 per membres del comitè de Solivella que l’havien anat a detenir a Llorenç de Vallbona, on s’havia refugiat arran dels fets de juliol d’aquest any. La inscripció, escrita a la peanya de pedra que sosté la creu, diu així: MATIAS SANAHUJA ANGLÉS DE SOLIVELLA QUE FUE ASESINADO POR LAS HORDAS MARCHISTAS AL DIA 6 DE AGOSTO DE 1936. E.P.D.

file:///C:/Users/Usuari/OneDrive/Escriptori/num-1-2011.pdf

EL CANONGE RAMON BERGADÀ DE LLORENÇ EN LES MEMÒRIES DE LA GUERRA CIVIL DE MN. MAGÍ MONYARCH

 

La persecució religiosa de 1936 a Catalunya de Josep Massot i Muntaner.  Publicacions de l'Abadia de Montserrat, S.A. Pàg. 241-242.

AJUT DE LLORENÇ EN LA LLUITA ANTIFEIXISTA (1937)

La Humanitat, 21-04-1937, pàg. 4.

 

5 DE MAIG DE 2018, 73 ANIVERSARI DE L'ALLIBERAMENT DEL CAMP DE MAUTHAUSEN-GUSEN. TOT RECORDANT BALDOMER CAPDEVILA PONS DE LLORENÇ

https://books.google.es/books?id=7rMkBQAAQBAJ&lpg=PP1&dq=french%20colonial%20soldiers%20in%20german%20captivity&hl=ca&pg=PP1#v=onepage&q=french%20colonial%20soldiers%20in%20german%20captivity&f=false

Camp de presoners Frontslang 184 d'Angoulême (França), Angulema o Angolema en català, del qual va arribar Baldomer Capdevila Pons al camp d'extermini de Gusen (Àustria) el 24 d'agost de 1940, i on moriria tretze mesos després, el 24 de setembre de 1941. El seu número de matrícula era el 3947. 

http://www.bddm.org/liv/details.php?id=III.1.#CAPDEVILAPONS

MAI MÉS!!!