dissabte, 31 de desembre del 2022
dijous, 29 de desembre del 2022
DOS CICLISTES DE LLORENÇ EN UNA CURSA DE 1933
Imatge del Tour dels anys 30 del segle XX.
Els dos representants de Llorenç eren Jaume Timoneda i, segurament, Antoni Xifré.
dimecres, 28 de desembre del 2022
dissabte, 24 de desembre del 2022
EL PATGE REIAL ARRIBARÀ A LLORENÇ PER NADAL!!!
El Patge Reial arribarà al poble de Llorenç demà diumenge 25 de desembre. Ja teniu la carta preparada? Us heu portat bé?!
Passarà a recollir les cartes a les 11:00 h a davant del local social.
Bon Nadal!!!
dimarts, 20 de desembre del 2022
BONES FESTES!!!
Jo li portaré
bols plens
de les sopes de Llorenç,
el seu millor
oli i vi
i un pastís dolç
i fi,
perquè es pugui
alimentar.
Lam faralà,
faralà lailà,
anem allà.
Afegim aquesta estrofa nostra a un villancico de Francesc Salvat, datat entre finals del segle XVII i principis del XVIII, que anomena diversos pobles del voltant: Maldà, els Omells, els Eixaders, Ciutadilla i Belianes. Esperem que l'autor ens perdoni...
En aquesta composició una sèrie de dones expliquen què portaran al Nen Jesús acabat de néixer. Es tracta d'una de les poques obres d'aquesta època i característiques que ens ha arribat en llengua catalana.
dissabte, 17 de desembre del 2022
PETICIÓ PER A L'ELABORACIÓ EL 1946 D'OLI D'AMETLLA I AVELLANA A LLORENÇ
I PER QUÈ NO LLORENCIO DE ROCAFORT?!
Els traductors automàtics, tot i que no són perfectes, ens ajuden i a vegades ens fan riure una mica. Mireu com tradueix Glosbe "Llorenç de Rocafort"... També li podia haver dit directament Lorenzo de Rocafuerte...
CREU DE TERME DE "SANT" LLORENÇ DE ROCAFORT
Nom: CREU DE TERME DE SANT LLORENÇ DE ROCAFORT
Adreça: Carrer la Bassa
Localització: Sant Martí de Riucorb - Llorenç de Rocafort (Urgell)
Èpoques
Segles: XVII -
Descripció
Esvelta creu de terme situada entre els carrers del Pou i de la Bassa, just davant de l'antic portal. La graonada està formada per quatre graons i mesura 3,87 centímetres d'amplada. El pedestal és un prisma quadrangular de 110 x 55 x 55 centímetres, on es pot llegir "1618 / [...] EN/E[...]EV B/ERGADA", tot i que la inscripció es troba molt desgastada. Segueix un fust format per una sola peça de pedra, de 80 centímetres de perímetre i 5,70 d'alçada. A sobre hi ha el capitell, on es representen fornícules amb petxines que acullen diferents personatges, una base amb fris d'oves, i una cornisa amb palmetes. Els sis personatges corresponen a cinc apòstols i un donant agenollat, que seria el promotor de l'obra, segons indica la inscripció del pedestal, el cognominat Bergadà. Els apòstols són sant Jaume el Menor, sant Pau, sant Pere, sant Andreu i un cinquè indeterminat que podria ser sant Jaume el Major -si el que porta és un bastó-, sant Tomàs -si és una llança- o, menys probablement, sant Judes Tadeu -si porta una alabarda. La creu moderna, de braços carxofats i decorada amb motius geomètrics, presenta a Jesucrist amb la Verge i Maria Magdalena als seus peus.
Notícies històriques
Segons indica la inscripció del pedestal, va ser realitzada el 1618 i promoguda per un tal cognominat Bergadà. La creu de pedra és una creació recent, d'entre els segles XX i XXI, ja que el 1919 es documentada encara amb una modesta creu de ferro.
dimecres, 14 de desembre del 2022
ELS NOSTRES COGNOMS: TALARN
Talarn
Cognom procedent de Sidamon (Pla d’Urgell)
a finals del segle XX.
ELS NOSTRES COGNOMS: LLOBERA
Llobera“Llobera Durán Ramona” (1951); “Llovera
Duran” (1972).
Cognom
que també trobem amb la forma Llovera. Possible procedència de les Pallargues (Plans de Sió, Segarra).
diumenge, 11 de desembre del 2022
UN "REVOLUCIONARI" AL LLORENÇ DEL SEGLE XIX
Pel que ens diu aquesta carta, Francesc Capdevila de "Sn. Lorenzo de Vallbona", el 1873, esta subscrit a la publicació revolucionària independent de Barcelona El Condenado. En aquesta lletra se li demana de crear una secció local a Llorenç de l'Associació Internacional dels Treballadors.
'(SAN) LORENZO DE ROCAFORT', VET AQUÍ QUINS NOMS!
"Han solicitado permisos: Don Domingo Cantó, de San Lorenzo de Rocafort, para cercar un terreno que limitacon la carretera provincial de Bellpuig al Tallat."
La Vanguardia, 28-09-1916, pàg. 4.
Aquestes formes castellanitzades del nom del nostre poble no són gaire freqüents ni han estat oficials, però s'han fet servir puntualment com en aquests dos exemples que us posem dels anys 1916 i 1936. Encara avui se'n pot trobar algun altre exemple per internet, gairebé sens dubte producte de l'ús dels traducctors automàics sense posterior revisió.
dijous, 8 de desembre del 2022
RESPOSTA DE LLORENÇ A L'ACTE VANDÀLIC COMÈS A LA TOMBA DE FRANCESC MACIÀ EL 1934
La Humanitat, 22-03-1934, pàg. 6.
El 13 de març de 1934 uns desconeguts encenguren una pira sobre una gran quantitat de corones i rams de flors que havien estat dipositats sobre la tomba de Francesc Macià, d'ençà de la seva mort, al 25 de desembre del 1933. En l'incendi també fou cremada una bandera catalana que hi havia al local, indicadora del lloc on reposava l'expresident de la Generalitat de Catalunya. Tanmateix, el cos del difunt, enterrat a la tomba no fou profanat, en paraules de la premsa de l'època, "perquè la terra que el cobreix no ha pogut ésser vençuda".
Aquest fet va provocar una sèrie de comunicacions de protesta d'entitats i de particulars, entre els quals trobem Ramon Figueras i Ramon Capdevila de la nostra població.
dimecres, 7 de desembre del 2022
LA FESTIVITAT DE SANT NICOLAU A LLORENÇ
Segons un treball de Núria Moncusí dels anys 70 del segle XX, el dia 6 de desembre, festivitat de Sant Nicolau, els nens de Llorenç -les nenes, no- es feien barrets de paper i passaven per totes les cases cantant aquesta cançó:
Sant Nicolau
bisbe de pau,
panses i figues,
anous i olives.
Caritat, senyora,
caritat si us plau.
Baixeu, mestressa,
que venim de Roma
i portem corona
de Sant Nicolau
bisbe de pau.
Un cop acabada la cançó, la gent els obsequiava amb dolços, fruita i diners. Es va deixar de celebrar a la dècada dels 60 del segle passat.
diumenge, 4 de desembre del 2022
dissabte, 3 de desembre del 2022
divendres, 2 de desembre del 2022
ASSASSINAT DE MATIES SANAHUJA ANGLÈS DE SOLIVELLA, REFUGIAT A LLORENÇ, EL 6 D'AGOST DE 1936
Les creus-recordatori no s’erigiren només dins el terme municipal de Solivella, sinó que en els llocs on foren assassinats solivellencs considerats de dretes, sigui per iniciativa dels familiars sigui per pressió de l’ajuntament, també s’hi col·locà la corresponent creu, on a totes elles s’hi feia constar que la persona o persones a qui o a les qui es dedicava el record havia o havien estat «vilmente asesinada o asesinadas por la horda roja de Solivella».
A un revolt a mà dreta de la carretera que porta de Rocallaura a Vallbona de les Monges, es troba encara actualment una creu de pedra que assenyala el lloc on fou assassinat Maties Sanahuja Anglès el 6 d’agost de 1936 per membres del comitè de Solivella que l’havien anat a detenir a Llorenç de Vallbona, on s’havia refugiat arran dels fets de juliol d’aquest any. La inscripció, escrita a la peanya de pedra que sosté la creu, diu així: MATIAS SANAHUJA ANGLÉS DE SOLIVELLA QUE FUE ASESINADO POR LAS HORDAS MARCHISTAS AL DIA 6 DE AGOSTO DE 1936. E.P.D.
dijous, 1 de desembre del 2022
dimecres, 30 de novembre del 2022
ELS NOSTRES COGNOMS: GORDILLO I GRANERO
Gordillo i Granero
“Gordillo Granero” (1972).
Cognoms d’origen castellà assentats durant una part de la segona meitat del segle XX, procedents d'una immigració per a la qual molts cops Llorenç només va representar una etapa.
ELS NOSTRES COGNOMS: GOMBAU
Gombau
El 1192, els germans Ponç de Montpalau i Ramon Gombau
van comprat a Ermessenda la tercera part del castell de Llorenç. Cognom
primitiu que no tornem a documentar.
ELS NOSTRES COGNOMS: GOMÀ
Gomà
“Miró Gomá Pilar” (1951).
Cognom
poc documentat, però que -gràcies a un comentari a aquesta entrada del blog- ara sabem que venia de Vallbona de les Monges i va estar relacionat amb cal Miró.
divendres, 25 de novembre del 2022
EL CANONGE RAMON BERGADÀ DE LLORENÇ EN LES MEMÒRIES DE LA GUERRA CIVIL DE MN. MAGÍ MONYARCH
La persecució religiosa de 1936 a Catalunya de Josep Massot i Muntaner. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, S.A. Pàg. 241-242.
ELS NOSTRES COGNOMS: GAYA
Gaya
“Brígida Timoneda y Gaya”, “Pon y Gaya” (1814); “Teresa Bergadà i Gaya” 1831); “Bergadá Gaya Pedro” (1892); “Ibars Gaya” (1972).
Cognom implantat el 1829 per matrimoni, provinent de Maldà (Urgell) i relacionat amb cal Bergadà. Segurament hi ha orígens diversos com el referenciat de 1814 que provenia de Senan (Conca de Barberà), o algun altre al segle XVIII de l’Espluga Calba.
ELS NOSTRES COGNOMS: FRANQUESA
Franquesa
“Sesilia Navau Franquesa” (1937); “Novau Franquesa Cecilia” (1951).
Cognom poc documentat.
dijous, 24 de novembre del 2022
UN MOSSO DE FORA VILA AL LLORENÇ DE 1785
El Ramon de la Guàrdia, segons la llibreta de compliment pasqual de Llorenç de l’any 1785, era en aquella època un mosso de cal Martí. Per raons de proximitat, segurament podria tractar-se de la Guàrdia dels Prats (Montblanc, Conca de Barberà), tot i que, entre d’altres, també hi ha la Guàrdia d’Urgell (Tornabous, Urgell).
ELS NOSTRES COGNOMS: FLOREJACHS
Florejacs
Pau Bergadà Florejacs era estudiant de capellà l’any
1607. Cognom procedent de la població dels Alamús (Segrià) a finals del segle
XVI i relacionat amb cal Bergadà.
ELS NOSTRES COGNOMS: FERRER
Ferrer
“Antònia Paula Francisca Febrés i Farrer” (1781);
“Estefania Pons y Ferrer” (1885).
Cognom
que també trobem amb les formes Farrer,
que procedia de Maldà, i Farré (Vg.
“Farré”). D’altra banda, Pau Ferré va regir la parròquia de Llorenç en el
període 1893-99.
ELS NOSTRES COGNOMS: FERRAN
Ferran
“Pere Ferran maior” (1497); “Pere Ferrant” (1553);
“Antoni Franco Pau Amanós y Ferran” (1783); “Isabel Amenós, y
Farran” (1805).
Cognom
que també trobem amb la forma Ferrant i Farran. En el cas dels
documentats al segle XVIII i XIX, el cognom procedia de Pira (Conca de
Barberà).
dilluns, 14 de novembre del 2022
diumenge, 13 de novembre del 2022
LES CAMPANES DE L'ESGLÉSIA DE LLORENÇ
https://www.raco.cat/index.php/QuadernsPregonerUrgell/article/view/310571/400575
Les campanes de Llorens s'anomenen:
FILOMENA
“la primera Filomena de peso 170 kg.” (NotHist).
Nom de la campana més gran que amida 55 x 64 cm, amb jou de fusta de 69 x 98 cm. Té una inscripció epigràfica perimetral en lletra gòtica que recorre el perímetre: CHRISTUS PREVA(let) CHRISTUS P(ermanet) IN PECAT(us) CHRISTUS P(roteget) AB OMNI MALO TEN(tatione) PES(tis) FA FE NOS D(e) CHRISTUS PUIVERT. La traducció del text és “Crist és superior, Crist roman en pecat, Crist protegeix de tot mal, temptació i pesta, ho va manar fer en Crist, nos (jo) Puivert (o Puigverd)”. El text està summament decorat, amb fullatges al voltant de les lletres i l’embelliment d’aquesta campana, que podem datar en la segona meitat del segle XVI, és fastuós (Yeguas: 103-105).
MARIA BÀRBARA
“la 2ª María Bárbara de peso 120 kg” (NotHist); “Segons Piquer Jover, aquesta campana mitjana tenia el nom de “Maria Bàrbara” (Yeguas: 106).
Nom de la campana mitjana que amida 46 x 51 cm, amb jou de fusta de 59 x 98. Té una inscripció en lletra gòtica al perímetre -AVE MARIA GRATIA PLENA DOMINUS TE CUM BENEDICTA TU IN MUL(ieribus)-, que correspon a l’inici de la pregària de l’avemaria (Yeguas: 105-106).
MARIA DOLORS
“y la tercera Mª Dolores de unos 10 ó 15 kg” (NotHist).
Nom de la campana petita que amida 17 x 18,5 cm, amb el jou de fusta de 23 x 40 cm. Té una faixa superior decorada amb motius vegetals caragolats. Dins un quadrat hi ha una creu de tau, és a dir, una creu llatina abscissa que li manca l’extremitat superior (Yeguas: 106).
dijous, 10 de novembre del 2022
ELS NOSTRES COGNOMS: ARRUFAT
ARRUFAT
Cognom. No hi deu haver cap relació entre els Arrufat dels segles XII i XIV i Ramon Arrufat que era vicari de Llorenç el 1810. Desconeixem on era el mas de n'Arrufat.
ELS NOSTRES COGNOMS: ALUJA
ALUJA
Cognom que es documenta durant el segle XX.
ELS NOSTRES COGNOMS: ALBET
ALBET
“Albet y Montagut” (1814).
Cognom
procedent de la parròquia de Sant Magí, arquebisbat de Tarragona.
dilluns, 31 d’octubre del 2022
FINALS D'OCTUBRE A LLORENÇ
Fineix octubre
en la dolça bonança
tot recordant-los...
Els xiprers senzills s'alcen
emmmarcant-nos la vinya.
TORNA TOTS SANTS I FINS I TOT UNA MICA ABANS
De recordança
al cementiri
Tots Sants convoca.
Resta la memòria
en noms damunt el marbre.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)