dilluns, 13 de juny de 2022

DOS BALDOMER(O)S CAPDEVILA PONS A LLORENÇ






El primer era nascut el 1879 i va ser el padrí de bateig del segon Baldomer Capdevila Pons, de ca la Dolores de Llorenç, nascut el 22 de desembre de 1913, i que va morir al camp d'extermini de Gusen (Àustria) el 24 de setembre de 1941, a l'edat de 27 anys.

Tornem a reiterar que, des de l'Ajuntament, seria interessant homenatjar el seu record amb la col·locació d'una llamborda Stolpersteine davant de la casa on vivia a Llorenç. Sembla que la família hi és totalment favorable.






diumenge, 8 de maig de 2022

RAMON MIRÓ PRESENTA "MOSSÈN RAMON BERGADÀ 1909-1912. DIARI D'UN RECTOR DE L'ALBI" A BOVERA




Mn. Ramon Bergadà Solà (Llorenç de Rocafort 1872 - Tarragona 1949) va ser rector de l'Albi (Garrigues) entre 1909 i 1912, on va redactar un diari amb moltes notícies d'aquella població i de més enllà. Ramon Miró, estudiós albinenc, n'ha fet un documentat treball que es va presentar ahir a Bovera (Garrigues) en la I Jornada Garriga del Centre d'Estudis de les Garrigues. Podeu veure'n una petita biografia del que fou canonge nascut al nostre poble en aquest blog.



 

dilluns, 25 d’abril de 2022

dilluns, 18 d’abril de 2022

JOSEP BERGADÀ SOLÀ, 'FRA ROMEU DEL SAGRAT COR' (LLORENÇ, 1869 - TARRAGONA, 1932), VOLUNTARI A CUBA EN UN ASSAIG CONTRA LA FEBRE GROGA EL 1895



"L’únic frare català participant en l’assaig del sèrum de Finlay fou Romeu del Sagrat Cor (1869-1932), nascut Josep Bergadà Solà, el 19 de desembre de 1869, a Llorenç de Vallbona, fill de Pere Bergadà Gaya i de Teresa Solà Pons. Les tres filles de la parella es feren religioses, i els tres nois estudiaren al Seminari de Tarragona. Ramon Bergadà (1872-1949) va ser rector de Rocallaura, Albi i Constantí, i més endavant canonge de la catedral de Tarragona, confessor de les monges de Vallbona de les Monges i gran estudiós d’aquest monestir. Francesc (1876-) va ser, des de 1921, confessor de les religioses cistercenques de Vallbona de les Monges, es va dedicar a una reordenació sistemàtica d’aquest important arxiu conventual, i publicà diversos assaigs sobre la història del monestir; posteriorment va ser canonge de Tarragona, com el seu germà Ramon. Josep Bergadà va estudiar el batxillerat entre 1881-1886, a Tarragona, amb excel·lents qualificacions. El 1888 va abandonar el Seminari diocesà per vestir l’hàbit de carmelita descalç, al Desert de les Palmes, a Benicàssim, on va professar el 27 de maig de 1889, amb el nom en religió de Romeu del Sagrat Cor. Va finalitzar els seus estudis a Salamanca, ordenant-se de sacerdot el 14 d’octubre de 1894. Després va passar a les missions que l’orde tenia a Amèrica, i va estar de conventual a Matanzas (Cuba). Fou un dels voluntaris que es van oferir per provar un sèrum contra la febre groga: fra Romeu va ser inoculat el 18 de gener de 1895, poc abans de l’esclat de la guerra de Cuba, iniciada amb l’aixecament de trenta-cinc localitats de l’illa, en el que es conegué com “el Grito de Baire”, el 24 de febrer de 1895. Retornat el religiós a Espanya, va estar destinat en els convents de Burgos i Sant Climent, fins que l’any 1907 va poder tornar a Catalunya, a les noves fundacions de Barcelona i Badalona. L’any 1915 era professor de Ciències Naturals al convent de Tarragona, qui sap si influït per la seva experiència cubana. Va passar els seus últims anys al noviciat de Tarragona, ciutat on també va fer de capellà de les carmelites descalces. Va morir a Tarragona el 7 d’octubre de 1932.[9] Ramon Bergadà, el seu germà sacerdot, va publicar una biografia seva l’any 1933."


https://castellinterior.com/2020/06/09/els-carmelites-descalcos-en-lassaig-clinic-sobre-la-febre-groga-a-cuba-del-dr-finlay/

ESPIRITUALITAT SINCRÈTICA O... A LLORENÇ




De nit i de dia
lo núvol sempre hi és...

 

ALGUNES FOTOS DE LLORENÇ A INSTAGRAM


AL CAMÍ DEL COLLET S'HI CAMINA BÉ I S'HI SEU TAMBÉ!




 

APUNT DE TARDA D'ABRIL DE FOSSAR DE LLORENÇ

Darrer pinacle

del fossar que fa fita

en pau eterna.

De l'abril és la tarda

que ens embelleix la pedra.


 

diumenge, 13 de març de 2022

CREU DE TERME DE LLORENÇ


ESTRENA MUNDIAL DE 'CAGALLONS SOTA LA PLUJA', UNA PEL·LÍCULA RODADA TAMBÉ A LLORENÇ




Amb el títol de “Cagallons sota la pluja” celebrem avui aquesta estrena mundial del cinema català.

En les primeres declaracions de la directora, el rodatge ha estat molt fàcil: “Havíem buscat altres localitzacions, però enlloc hem trobat tants cagallons de gos abandonats com aquí”

La història, basada en fets reals, recull el drama que viuen aquests cagallons als nostres pobles des de la prespectiva dels mateixos gossos: “El gos voldría fer-ho millor, però sol no pot… aquest és el fons de l’argument.”

La pel·lícula ha estat rodada en carrers i places de Llorenç, Rocafort, el Vilet i Sant Martí amb gossos no professionals, cosa que li dona un caràcter especial.

“Que no ens ajudin a recollir els nostres cagallons, no deixa de ser un cert maltracte animal…” ha declarat un dels gossos protagonistes, amb la veu tremolosa. Malauradament, els cagallons no han volgut fer declaracions per por a represàlies.

”Cagallons sota la pluja” una història real de superació, una espai per a la reflexió, una fita més per a la humanitat.

No us la perdeu!




*El cartell és obra del Ramon Cabestany

FRANCESC I RAMON BERGADÀ SOLÀ, CANONGES DE LLORENÇ A LA CATEDRAL DE TARRAGONA


 

dilluns, 7 de febrer de 2022

CAP A LA BANDA DEL MORULL











Pedra sagrada

que en clos servaves l'aigua

vital i escassa,

ara només sou restes

incompreses d'un naufragi...


 

PRIMERES FLORS D'AMETLLER A LLORENÇ





Febrer als principis,

la primera florada

l'arbre escatxiga,

i bé s'allarga el dia...

Salveu-nos de glaçada!


dissabte, 29 de gener de 2022

TEXTURA DE ROCA DEL MORULL

 






Vella textura

tatuada pels segles,

abecedari

regravat en la roca,

només una incògnita...

LES ROQUES DEL MORULL








 


Morull, la punta el / Morull, el

Sembla que aquest nom es pot connectar amb Sant Llorenç de Morunys (OC: V, 409-411) que en diversos documents del segle XVI s’esmenta com Sant Llorenç de Morulls. Coromines creu que s’ha de partir de formes més antigues com maruny-, marony- o similars, esteses sobretot pels Pirineus (però Maranyosa, partida de Lleida, i Marinova, partida de Belianes, molt proper a Llorenç), que tenen tot l’aire d’haver estat noms comuns que devien tenir un ús apel·latiu. Així, encara en diversos parlars aragonesos, trobem el mot marueño, ‘ocasionalmente, montones de piedras que se encuentran en el monte y se usan para sentarse’ o ‘montón de piedras, de poca altura, y generalmente hecho de piedras pequeñas recogidas de los campos’ (Bergua). Aquest significat, segons l’OC, degué ser el que tingué aquest mot en els nostres Pirineus i altres zones.

Aquesta definició s’escauria aproximadament bastant bé al cas de Llorenç, on existeix el topònim les roques del Morull, ben explícit. En realitat, doncs, en el nostre cas, segons un estudi visual del lloc, Morull fóra un conjunt de roques situades en una punta o puig (la punta el Morull o, simplement, el Morull). Llavors, les roques del Morull, només seria gairebé una reduplicació tautològica, alguna cosa així com ‘les roques de les roques’.

D’aire indoeuropeu, preromà, segons Joan Coromines, relacionat amb el radical mar- present en el grec μάρμαρος ‘bloc de pedra’, llatí marmor ‘marbre’, cèltic margila/ina ‘mineral calcari i argilós’.

Si la forma pretèrita hagués estat *Maruny o *Moruny, cosa que la documentació consultada no ens permet saber, podríem especular amb el canvi –uny> -ull per la major productivitat en català d’aquesta darrera terminació. Així, en el cas de Sant Llorenç de Morunys el canvi hauria estat –unys> -ulls> -unys, amb reversió, mentre que a Llorenç (*-uny> -ull) la innovació s’hauria perpetuat en el temps. Tampoc no sabem si aquest nom de lloc és una romanalla de les llengües preromàniques que hipotèticament es parlaven a la zona o, com molt bé podria ser pel que hem vist anteriorment, un descendent, simple apel·latiu o genèric, d’època romànica (segurament bastant antic). Potser el topònim és relacionable també amb el proper els Morellons, al límit entre Fulleda (Garrigues) i Senan (Conca de Barberà).

Tot i així, Moll (1987: 70) dóna Morull com a cognom català derivat del cognom llatí Marullus, tot i que no tenim constància de la seva presència ni a Llorenç ni en localitats properes. En aquest cas, caldria interpretar el topònim com ‘les roques d’en Morull’, tot i que l’existència de la forma simple el Morull sembla no abonar tant aquesta hipòtesi.

Simplificant tenim en principi dues possibilitats per interpretar aquest nom:
1) Morull derivat d'un antic nom amb el significat de "pedra, roca".
2) Morull com a cognom, encara que de moment no l'hem trobat a Llorenç.

dissabte, 22 de gener de 2022

ESTAT DEFICIENT DEL DIPÒSIT D'AIGUA DE LLORENÇ




L'estat actual del dipòsit d'aigua potable de Llorenç de Rocafort impedeix que es pugui omplir a la màxima capacitat.

FESTES LOCALS DE LLORENÇ PER A L'ANY 2022

 


"Sant Martí de Riucorb, 11 de novembre i 9 de desembre

            Llorenç de Rocafort, 29 de juny i 9 de desembre

            Rocafort de Vallbona, 20 de gener i 26 de setembre

            Vilet, el, 26 de juliol i 9 de desembre"

https://dogc.gencat.cat/ca/document-del-dogc/?documentId=915823


Segurament, el 9 de desembre que també és festa a Sant Martí i el Vilet sigui per fer un "pont", entre un festiu i el cap de setmana. Tanmateix, quina data especial és el 29 de juny??? Potser una errada per 29 de juliol, vigília de Sant Abdon i Sant Senén que cau en dissabte?

dimarts, 4 de gener de 2022

SOL PONENT





Darrera ullada

que il·lumina les puntes

s'esvaeix prompte

La nit és llarga encara,

dolça llar ens empara.


APUNTS DE CAPVESPRE DE GENER A LLORENÇ




El segon dia,

ben net i sense boira,

de l'any s'amaga

i es fa dens el capvespre

mentre el cor s'asserena.

dissabte, 1 de gener de 2022