dimecres, 7 de desembre de 2022

UNA REPRESENTACIÓ DE LLORENÇ ASSISTEIX A UN ACTE DE LA FEDERACIÓ DE JOVES CRISTIANS DE CATALUNYA A VALLBONA (1935)


 Flama, 29 de març de 1935.

LA FESTIVITAT DE SANT NICOLAU A LLORENÇ

 


Segons un treball de Núria Moncusí dels anys 70 del segle XX, el dia 6 de desembre, festivitat de Sant Nicolau, els nens de Llorenç -les nenes, no- es feien barrets de paper i passaven per totes les cases cantant aquesta cançó:

Sant Nicolau

bisbe de pau,

panses i figues,

anous i olives.

Caritat, senyora,

caritat si us plau.

Baixeu, mestressa,

que venim de Roma

i portem corona

de Sant Nicolau

bisbe de pau.

Un cop acabada la cançó, la gent els obsequiava amb dolços, fruita i diners. Es va deixar de celebrar a la dècada dels 60 del segle passat.

divendres, 2 de desembre de 2022

ASSASSINAT DE MATIES SANAHUJA ANGLÈS DE SOLIVELLA, REFUGIAT A LLORENÇ, EL 6 D'AGOST DE 1936


Les creus-recordatori no s’erigiren només dins el terme municipal de Solivella, sinó que en els llocs on foren assassinats solivellencs considerats de dretes, sigui per iniciativa dels familiars sigui per pressió de l’ajuntament, també s’hi col·locà la corresponent creu, on a totes elles s’hi feia constar que la persona o persones a qui o a les qui es dedicava el record havia o havien estat «vilmente asesinada o asesinadas por la horda roja de Solivella». 

A un revolt a mà dreta de la carretera que porta de Rocallaura a Vallbona de les Monges, es troba encara actualment una creu de pedra que assenyala el lloc on fou assassinat Maties Sanahuja Anglès el 6 d’agost de 1936 per membres del comitè de Solivella que l’havien anat a detenir a Llorenç de Vallbona, on s’havia refugiat arran dels fets de juliol d’aquest any. La inscripció, escrita a la peanya de pedra que sosté la creu, diu així: MATIAS SANAHUJA ANGLÉS DE SOLIVELLA QUE FUE ASESINADO POR LAS HORDAS MARCHISTAS AL DIA 6 DE AGOSTO DE 1936. E.P.D.

file:///C:/Users/Usuari/OneDrive/Escriptori/num-1-2011.pdf

dimecres, 30 de novembre de 2022

ELS NOSTRES COGNOMS: GORDILLO I GRANERO

 


Gordillo i Granero

“Gordillo Granero” (1972).

            Cognoms d’origen castellà assentats durant una part de la segona meitat del segle XX, procedents d'una immigració per a la qual molts cops Llorenç només va representar una etapa.


ELS NOSTRES COGNOMS: GOMBAU

 

Gombau

El 1192, els germans Ponç de Montpalau i Ramon Gombau van comprat a Ermessenda la tercera part del castell de Llorenç. Cognom primitiu que no tornem a documentar.


ELS NOSTRES COGNOMS: GOMÀ

 


Gomà

“Miró Gomá Pilar” (1951).

            Cognom poc documentat, però que -gràcies a un comentari a aquesta entrada del blog- ara sabem que venia de Vallbona de les Monges i va estar relacionat amb cal Miró.

divendres, 25 de novembre de 2022

EL CANONGE RAMON BERGADÀ DE LLORENÇ EN LES MEMÒRIES DE LA GUERRA CIVIL DE MN. MAGÍ MONYARCH



 

La persecució religiosa de 1936 a Catalunya de Josep Massot i Muntaner.  Publicacions de l'Abadia de Montserrat, S.A. Pàg. 241-242.

ELS NOSTRES COGNOMS: GAYA

 




Gaya

“Brígida Timoneda y Gaya”, “Pon y Gaya” (1814); “Teresa Bergadà i Gaya” 1831); “Bergadá Gaya Pedro” (1892); “Ibars Gaya” (1972).

Cognom implantat el 1829 per matrimoni, provinent de Maldà (Urgell) i relacionat amb cal Bergadà. Segurament hi ha orígens diversos com el referenciat de 1814 que provenia de Senan (Conca de Barberà), o algun altre al segle XVIII de l’Espluga Calba.


ELS NOSTRES COGNOMS: FRANQUESA

 




Franquesa

“Sesilia Navau Franquesa” (1937); “Novau Franquesa Cecilia” (1951).

Cognom poc documentat.

dijous, 24 de novembre de 2022

UN TOMB PER LLORENÇ DE ROCAFORT


 

UNA "ORACIÓ" PER AL RESTRENYIMENT DE LLORENÇ

 

UN MOSSO DE FORA VILA AL LLORENÇ DE 1785

 

El Ramon de la Guàrdia, segons la llibreta de compliment pasqual de Llorenç de l’any 1785, era en aquella època un mosso de cal Martí. Per raons de proximitat, segurament podria tractar-se de la Guàrdia dels Prats (Montblanc, Conca de Barberà), tot i que, entre d’altres, també hi ha la Guàrdia d’Urgell (Tornabous, Urgell).

ELS NOSTRES COGNOMS: FLOREJACHS


 Florejacs

Pau Bergadà Florejacs era estudiant de capellà l’any 1607. Cognom procedent de la població dels Alamús (Segrià) a finals del segle XVI i relacionat amb cal Bergadà. 

ELS NOSTRES COGNOMS: FERRER


 Ferrer

“Antònia Paula Francisca Febrés i Farrer” (1781); “Estefania Pons y Ferrer” (1885).

            Cognom que també trobem amb les formes Farrer, que procedia de Maldà, i Farré (Vg. “Farré”). D’altra banda, Pau Ferré va regir la parròquia de Llorenç en el període 1893-99.

ELS NOSTRES COGNOMS: FERRAN

 


Ferran

“Pere Ferran maior” (1497); “Pere Ferrant” (1553); “Antoni Franco Pau Amanós y Ferran” (1783); “Isabel Amenós, y Farran” (1805).

            Cognom que també trobem amb la forma Ferrant i Farran. En el cas dels documentats al segle XVIII i XIX, el cognom procedia de Pira (Conca de Barberà).

dilluns, 14 de novembre de 2022

UN SINDICAT AGRÍCOLA CATÒLIC AL LLORENÇ DE 1920


Segons aquestes dades, l'entitat s'havia fundat l'1 de juliol de 1919, tenia 23 socis i el númeor d'obrers ocupats era de 50. Com ja vam dir, el 1924 formava part de la Federació de Sindicats Catòlics de Lleida.
 

ABDON, UN SANT DE LLORENÇ


diumenge, 13 de novembre de 2022

LES CAMPANES DE L'ESGLÉSIA DE LLORENÇ

 

https://www.raco.cat/index.php/QuadernsPregonerUrgell/article/view/310571/400575



Les campanes de Llorens s'anomenen:



FILOMENA

“la primera Filomena de peso 170 kg.” (NotHist).

Nom de la campana més gran que amida 55 x 64 cm, amb jou de fusta de 69 x 98 cm. Té una inscripció epigràfica perimetral en lletra gòtica que recorre el perímetre: CHRIS­TUS PREVA(let) CHRISTUS P(ermanet) IN PECAT(us) CHRISTUS P(roteget) AB OMNI MALO TEN(tatione) PES(tis) FA FE NOS D(e) CHRISTUS PUIVERT. La traducció del text és “Crist és superior, Crist roman en pecat, Crist protegeix de tot mal, temptació i pesta, ho va manar fer en Crist, nos (jo) Puivert (o Puigverd)”. El text està summament decorat, amb fullatges al voltant de les lletres i l’embelliment d’aquesta campana, que podem datar en la segona meitat del segle XVI, és fastuós (Yeguas: 103-105).


MARIA BÀRBARA

“la 2ª María Bárbara de peso 120 kg” (NotHist); “Segons Piquer Jover, aquesta campana mitjana tenia el nom de “Maria Bàrbara” (Yeguas: 106).

Nom de la campana mitjana que amida 46 x 51 cm, amb jou de fusta de 59 x 98. Té una inscripció en lletra gòtica al perímetre -AVE MARIA GRATIA PLENA DOMINUS TE­ CUM BENEDICTA TU IN MUL(ieribus)-, que correspon a l’inici de la pregària de l’avemaria (Yeguas: 105-106).


MARIA DOLORS

“y la tercera Mª Dolores de unos 10 ó 15 kg” (NotHist).


Nom de la campana petita que amida 17 x 18,5 cm, amb el jou de fusta de 23 x 40 cm. Té una faixa superior decorada amb mo­tius vegetals caragolats. Dins un quadrat hi ha una creu de tau, és a dir, una creu llatina abscissa que li manca l’extremitat superior (Yeguas: 106).



 

dijous, 10 de novembre de 2022

ELS NOSTRES COGNOMS: ARRUFAT

ARRUFAT

“Pere Arrufat” (1279); “Item lo masover del mas d·en Arrufat” (1358).

Cognom. No hi deu haver cap relació entre els Arrufat dels segles XII i XIV i Ramon Arrufat que era vicari de Llorenç el 1810. Desconeixem on era el mas de n'Arrufat.

ELS NOSTRES COGNOMS: ALUJA

ALUJA

“Aluja Martí Angela” (Cens1951: 3); “Aluja Martí” (Cens1972: 1).

Cognom que es documenta durant el segle XX.

ELS NOSTRES COGNOMS: ALBET

 ALBET

“Albet y Montagut” (1814).


            Cognom procedent de la parròquia de Sant Magí, arquebisbat de Tarragona.

REVOCAT EL NIF DE LA COOPERATIVA SANT ISIDRE DE LLORENÇ DE ROCAFORT


dilluns, 31 d’octubre de 2022

FINALS D'OCTUBRE A LLORENÇ


Fineix octubre

en la dolça bonança

tot recordant-los...

Els xiprers senzills s'alcen 

emmmarcant-nos la vinya.


TORNA TOTS SANTS I FINS I TOT UNA MICA ABANS



De recordança

al cementiri

Tots Sants convoca.

Resta la memòria

en noms damunt el marbre.
 

dissabte, 22 d’octubre de 2022

ELS NOSTRES COGNOMS: MATA

 Mata

“Pons y Mata” (Baptismes 1840); “José Mata y Palau” (Baptismes 1871); “Pons Mata Pedro” (Cens 1892).

            Cognom procedent de Maldà.

ELS NOSTRES COGNOMS: GUASCH

Guasch

“Guasch y Pons Rafel” (Baptismes 1854); “Francisco Capdevila Guasch” (1937); “Capdevila Guasch Francisco” (Cens 1951).

            Cognom que a mitjans segle XIX procedia de Maldà.

dissabte, 15 d’octubre de 2022

SOBRE ELS ESCÀNDOLS ENTRE ELS QUE FESTEGEN AL LLORENÇ DE 1827


L'arquebisbe de Tarragona, en la visita pastoral feta a Vallbona el 24 de juliol de 1827, adverteix contra els perills de les relacions massa properes entre les parelles que festejaven:


"19... Siendo notorios y muy transcendentales los males y escándalos que resultan a menudo de la frecuente entrada de los novios en casa de las novias  y de la familiar conversación y trato con ellas, es preciso que cele el vicario que se eviten tales desórdenes, valiéndose de los medios prevenidos en las constituciones sinodales."

Si l'arquebisbe Antonio Fernando de Echanove y de Zaldívar aixequés el cap...

divendres, 14 d’octubre de 2022

VACCINACIÓ COVID-GRIP A LLORENÇ I SANT MARTÍ DE MALDÀ


 

VACUNACIÓ GRIP + COVID


LA VOSTRA INFERMERA US COMUNICA QUE:

A PARTIR DE DILLUNS DIA 17 D'OCTUBRE I DURANT TOT EL MES D'OCTUBRE es posaran les VACUNES DE LA GRIP I COVID a la consulta de Sant Martí.

Totes les persones majors de 60 anys podran passar per la consulta per posar-ser la vacuna o vacunes.


El dia 26 d'octubre es posaran vacunes a la consulta de Llorens de Rocafort a les 9 del matí.


Des del Departament de Sanitat aconsellen vacunar-se.

dimecres, 7 de setembre de 2022

divendres, 12 d’agost de 2022

DUES GERMANES DE LLORENÇ CASADES TRES VEGADES A BELLTALL


Aprofitant que aquest cap de setmana passat va ser la Fira de l'All de Belltall (Passanant i Belltall, Conca de Barberà), avui us parlarem de dues germanes del nostre poble que hi van fer cap. Agraïm a l'amic Isidre Bonet totes les informacions que ens ha proporcionat desinteressadament sobre aquestes dues dones que van viure a cavall dels segles XIX i XX.

La Francesca Bergadà Bori va néixer el 1866, tot indica que a Llorenç de Rocafort, encara que no hem trobat la partida de baptisme a la parròquia. En un primer matrimoni, el 1887, es casa amb Francesc Miró Gabarró (Belltall, 1864-1899). D'aquest matrimoni tenen una filla,  Rai(Munda) Miró Bergadà (Belltall, 1893-1956), casada el 1908 amb Jaume Berenguer Farré, amb qui tingueren quatre fills.

Força anys després de quedar viuda, contrau un segon matrimoni el 1928 amb Josep Miró Llobet de cal Feliuet (Belltall, 1867 - 1955), viudo de Maria Bonet Pere i de Teresa Bonet Puig (cal Prim). La convivència es va trencar als pocs dies segons sembla per problemes derivats d’un ramat de cabres que tenia la Francesca, la qual va tornar a casa del primer marit i va viure fins a la mort amb la filla.

La Francesca, coneguda com a Cisqueta, mor a Belltall el 1955, a l'edat aproximada de 90 anys. En aquesta població se la relaciona amb ca la Cisqueta, ca La Munda/eta (Miró) i cal Jaume el Salandringo (Berenguer).

Sa germana, Maria Bergadà Bori, nascuda a Llorenç el 25 de juny de 1858, es va casar el 1884 amb Ramon Tarragó Espanyol de cal Salat de Belltall (1859), viudo de Raimunda Vilà Moragues (1861-1883). Aquest matrimoni del Ramon i la Maria no va tenir fills i ens consta que la Maria va morir el 1910. Del primer matrimoni del Ramon en descendeix el pintor, mestre i escriptor Santiago Tarragó Lafau (Belltall, 1907 - Reus, 1982), autor de pintures a les esglésies de Belltall, Rocallaura, Rocafort de Queralt, Renau i Vallirana.

Es dóna la circumstància que Josep Miró Llobet (segon marit de la Cisqueta Bergadà) va comprar l’hostal de cal Salat a Ramon Tarragó Espanyol (marit de la Maria Bergadà), convertint-se en l’Hostal de cal Feliuet encara en actiu.

dimecres, 3 d’agost de 2022