Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris història. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris història. Mostrar tots els missatges

dissabte, 31 de gener del 2026

DESAMORTITZACIÓ DE DIVERSOS BÉN DE PROPIS A LLORENÇ EL 1868





Els béns propis, eren propietats dels ajuntaments com podien ser les terres comunals. En el cas de Llorenç, el 1868, va a subhasta una terra erma a la partida del Partidor de l'Aigua, un bosc al Gatellar i un altre tros erm a la partida del Rentador Vell.

dimarts, 26 de novembre del 2024

MIQUEL MARTÍ BORONAT, UN NOTARI CARLÍ DE TARRAGONA, QUE PROTOCOL·LITZA ESCRIPTURES SOBRE LLORENÇ A VALLBONA DE LES MONGES (1832-33)



12.09.1832, f. 69.

Venda que fan Joan Balcells i Maria Rosa, cònjuges pagesos de l’Espluga Calba, d’una casa, cup i celler al carrer de Santa Maria del mateix poble a Antoni Capdevila Batlle, de Llorenç de Vallbona.


1.02.1833, fs. 10-11v.

Institució de patrimoni que fan Ramon Bergadà i

Francesca Aiguader, cònjuges pagesos de

Llorenç de Vallbona, Ramon Saltó, pagès de

Llorenç i Antoni Miró, pagès de Maldà a favor de

Ramon Bergadà Aiguader, tonsurat, estudiant de

teologia moral, fill i germà dels primers i cosí

polític dels altres dos.


6.02.1833, fs. 16v.-18v.

Agnició i reconeixement que fa Antoni

Capdevila Batlle, pagès de Llorenç de Vallbona

d’una peça de terra al terme d’Arbeca a favor

de Josep Sans Anguera i Jaume Sans Puig,

pagesos d’Arbeca.


6.02.1833, fs.21-21v.

Donació de legítima i pactes matrimonials per

raó del casament entre Ramon Capdevila Vives,

fill de Josep, de Llorenç de Vallbona i Antònia,

de Senan, tots pagesos, amb Manuela Jover

Morera, filla de Manuel i Josepa, de Vallbona.


3.06.1833, fs.55-56.

Venda a carta de gràcia d’una peça de terra amb

36 oliveres, a la partida Comellà del terme de

Llorenç que fan Josep Jover Ferrer i Josep Jo235

ver Monistrol, pare i fill pagesos de Vallbona, a

Manuel Ramon, metge del monestir de

Vallbona, per 37 ll.10 s.


Documents sòlts: 22.09.1842, certificació que

signa el rector de la parròquia de Santa Maria

de Vallbona de les Monges de la defunció de

Maria Bergadà Pons, del lloc de Llorenç, filla

de Bonaventura i Maria,vídua de Josep Renyer,

morta el 28.08.1842.

 

dissabte, 23 de novembre del 2024

LA VALL DE MALDANELL I LLORENÇ ALS PRIMERS SEGLES MEDIEVALS

"En aquesta contrada, ens podem plantejar una qüestió bàsicament semblant a la que ens hem plantejat en els casos precedents. Què va passar en aquest terme de Maldà al llarg dels primers segles medievals, entre el segle vi i el segle x? En aquest cas, en la zona estudiada (la que s’estén al llarg de la coma; fig. 15) trobem actualment sobretot dos llocs habitats, Maldà i Llorenç de Rocafort, i el record d’un tercer lloc, Maldanell (segurament abandonat a la fi de l’edat mitjana). Com hem dit, a Maldanell hi hagué un castell, una església dedicada a Sant Joan (que ha estat excavada) i, al costat, una llarga coma, que ara descriurem.33

Aquesta coma de Maldanell fa 5,4 km de longitud. És solcada pel riu de Maldanell (normalment sec). La part conreada de la coma té, en total, una superfície d’unes 99,6 ha (de les quals potser hem de treure les 45,7 ha que pertanyen al terme de Llorenç de Rocafort). Les 53,9 ha restants s’havien de repartir entre els nuclis habitats que hi havia a Maldà i a Maldanell. Certament era un espai de conreu —de bona qualitat— molt notable. Adonem-nos també que aquesta coma era fragmentada transversalment en un gran nombre de parcel·les. Les separacions (molt sovint sense ni marge) és molt difícil de saber de quin moment són; en aquest cas, atès que la superfície del fons de la coma és molt plana, cal pensar que depenen sobretot de la possessió del sòl. D’altra banda, cal tenir present que, com podem veure a la figura annexa, a part de la coma de Maldanell, també hi havia algunes altres comes més petites, com la que hi ha al sud de Maldanell o com la coma d’en Sirene (que provoca que es desviï el límit est del terme de Maldà)."



"Amb relació als camins, esmentem per acabar, per tal de completar la visió d’aquest territori, que n’hi ha diversos que ben segur que cal datar abans de l’edat mitjana. Són molt interessants, tot i que afectin poc a l’organització d’aquest espai que té com a centre aquesta gran coma, la qual ha posat la nostra atenció en aquest sisè cas. Així, un camí que surt de Belianes cap al sud-est i passa pel coll d’Arboç; fig. 15) o un altre que passa pel Vilet podem assegurar que tenen l’orientació Ilerda C. El camí que uneix Belianes amb Maldà i amb Llorenç de Rocafort és possible que coincideixi amb Ilerda A (i, a més, casualment té la mateixa orientació que la coma de Maldanell) (Bolòs 2010: 140-142). Així mateix, un camí que, des de Sant Martí de Maldà, se’n va cap al sud-est (sense passar per Maldà) és possible que coincideixi amb el sistema parcel·lari que hem anomenat Ilerda E. Finalment, diversos camins que van d’est a oest, al nord i al sud de Maldà, és possible que corresponguin a l’orientació d’Ilerda F. Com sempre que ens acostem a qualsevol contrada, en aquest cas també hi descobrim l’existència d’un país molt “vell”, especialment solcat per una xarxa de camins que tenen una llarga història. I, de fet, estudiar la història del paisatge d’una contrada és intentar d’entendre perquè els camins passen per on passen, perquè els pobles s’alcen al lloc on ho fan o perquè els camps tenen les formes que tenen. Sortosament, en la major part dels territoris estudiats tot això es pot aclarir."

 

"Paisatges i transicions: canvis i continuïtats al llarg de la història", a El paisatge en èpoques de transició al llarg dels darrers dos mil anys, Territori i Societat, VII, Lleida, 2015

Authors:

PROPOSTA MOLT APROXIMADA DE L'ANTIGA VILA CLOSA DE LLORENÇ


 

dilluns, 28 d’octubre del 2024

UN PROJECTE PER A LA IL·LUMINACIÓ ELÈCTRICA DE LLORENÇ DE L'ANY 1920


 La Cruz: diario católico. Any XX Número 6479 - 1920 desembre 17.

diumenge, 20 d’octubre del 2024

AMB LA REPÚBLICA, EL COMPLIMENT PASQUAL A LLORENÇ DISMINUEIX DE MANERA IMPORTANT SOBRETOT ENTRE ELS HOMES


Si durant els principis del segle XX, el compliment pasqual era gairebre total a la parròquia de Llorenç, llevat de poques excepcions, amb la proclamació de la II República espanyola, es detecta una disminució notable. Així, el 1933 ja hi ha 21 homes i una dona que al capellà del moment no li "consta han cumplido con los preceptos de Confesión y Comunión".

dilluns, 23 de setembre del 2024

L'AIGUAT DE SANTA TECLA D'AVUI FA 150 ANYS AL POBLE DE LLORENÇ

A Tàrrega, l'aiguat va provocar 150 morts i 250 cases enfonsades.

Gràcies a un volum manuscrit de cal Giner, als quals agraïm que ens el deixessin consultar en el seu moment, tenim algunes notícies de primera mà sobre l'aiguat de Santa Tecla a Llorenç i voltants.

“Al dia 23, dia de Santa Tecla, sobre la mitjanit se presentà gran núbol acompañat de molta tronada ab un ruïdo que apereixie que tot tremolaba. No s·i veye sinó lo claró del llampech y descaregà ab tanta fúria la pluja que a las tres ya estaba tot aquest vehianat [sic] ynundad de rubina ab grans estragos que causà. Comensan a aquesta ribera que la gran rubinada se n’amportà lo molí del oli de Vallbona.” De les dues premses que hi havia, una va fer cap a “la Sort més amun nostra” i altres elements van quedar escampats per tota l’Horta, però se’ls tornà tot sense cap interès. No es van haver de lamentar desgràcies personals. També es va emportar o fer malbé el vi dels cups.

Sembla, però, que sí que hi va haver algun mort de Llorenç, encara que fora del poble: “En aquell añy y habie guerra de carlistas y lo gobern representatiu o lliberal y com los carlistes no éran dueños sinó de las montañas y no podían anà de nit, una partida que havia per la part de las Garrigas se refugià en un coral al terme de Torra[]ses?, prop de una riera. Quan se’n van adonà, la aigua cubria las portas (...) se se’ls amportà al número de 27, tenín una mort desesperada, que de esta de Llorens n·i havia un, de Maldà dos i de Vallbona un altre y los demés éran tots de est vehinat.”

De tot això, avui mateix, fa un segle i mig...

dimarts, 16 de juliol del 2024

EL PAU PONS SOLÉ DE LLORENÇ QUE EL 1960 VOLIEN DONAR PER MORT VA VIURE FINS AL 1997 A FRANÇA!!!




https://www.familysearch.org/tree/person/details/GKQS-MBF

Ja havíem parlat de Pau Pons Solé en aquesta entrada d'aquest blog, quan el 1960 es va obrir un expedient per declarar-lo difunt ja que no se'n tenien notícies a Llorenç des de l'any 1938. Va formar part, segons les autoritats franquistes, del Comitè Republicà de Llorenç. Segurament era el fill del Pau Pons que havia estat alcalde de Llorenç durant l'època republicana i es pugui emmarcar la seva desaparició en causes polítiques derivades de la Guera Civil.

Tanmateix, Pau Pons Solé no era mort el 1960, sinó que el 1961 a Bordeus (estat Francès) es va casar amb Suzanne Vrignaud. Aquest matrimoni -el segond'ella- no tindria fills i, finalment, el fill de Llorenç exiliat moriria el 1997 a la mateixa ciutat on s'havia casat.


diumenge, 7 de juliol del 2024

dilluns, 6 de maig del 2024

DUES DONES DE LLORENÇ CASADES AMB HOMES DE LES MUNTANYES DE PRADES EMIGRATS A LA CONCA DE BARBERÀ A PRINCIPIS DEL SEGLE XX





MONTBLANC 1910

-Josep Balanyà Llort, de la Febró, fuster, edat d'arribada 15 (1885), casat amb una dona de Llorenç de Vallbona (Filomena Guasc).

VIMBODÍ 1905-1910

-Isidre Muster Josa, de Rojals, pagès, 39 a. la seva muller era de Llorenç de Rocafort, Urgell, (Josepa Bergadà).

diumenge, 5 de maig del 2024

PRESENTACIÓ D'UNA COMUNICACIÓ SOBRE Mn. RAMON BERGADA DE LLORENÇ DE ROCAFORT AHIR A JUNEDA

Ramon Miró.

Mn. Ramon Bergadà.



Mn. Ramon Bergadà Solà (Llorenç de Rocafort 1872 - Tarragona 1949) va ser rector de l'Albi (Garrigues) entre 1909 i 1912, on va redactar un diari amb moltes notícies d'aquella població i de més enllà. Ramon Miró, estudiós albinenc, ha treballat aquest document, fent un acurat treball, la primera part del qual es va presentar a Bovera (Garrigues) en la I Jornada Garriga del Centre d'Estudis de les Garrigues l'any 2022. Ahir en va presentar una segona part a Juneda en la II Jornada Garriga.

Podeu veure'n una petita biografia del que fou canonge nascut al nostre poble en aquest blog.