Bergadà
“Pere Brugueda (Bergadà ?)” (1338); “Item Johan Bergada” (Fogatge 1358); “Na Maria Bergadana vidua”
(Fogatge 1358); “Ramon Bergadà” (Fogatge 1497); “Ramon
Bergadà” (Capbreu 1513: 210); “Joan Bargadà”, “Joan Bergadà” (Capbreu 1565: LXVr); “y
crie batlle aprobat per Sa Magestat (que Déu guarde) del lloch y terme de
Llorens, a Ramon Bergada” (1720); "Reymundo
Berguedà" (1722); “Ramon Bergadà Batlle de dit lloch y terme de
Llorens” (Capbreu 1727: 1); “Rosa Bergada Saumell” (Socis 1937); “bergada benet” (Telèfon 2010-11). .
Cognom
que també documentem en la forma feminitzada Bergadana i que és un dels
més antics i documentats de Llorenç, des d’almenys el segle XIV fins a hores d’ara.
És molt probable que el cognom Brugueda, com ja insinua Piquer, sigui
una errada de lectura o escriptura per Bergadà. La forma normativa Berguedà només la documentem en el
cadastre de 1722.
