BLOG DE LLORENÇ (Urgell)

dimecres, 6 de juliol del 2016

dimarts, 5 de juliol del 2016

VARIACIONS SOBRE FORMIGUES EN MOVIMENT...

dilluns, 4 de juliol del 2016

LA FALÇ AL PUNY!!*!!

Grocs per paisatge,

els camps de juny en sega:

Llorenç feineja.

Rostolls a les parades

i blat al sac del delme.

FOTOS DE LA SANDRA DEL FOC DE ROCALLAURA

Rocallaura crema

al voltant del solstici:

dolor que trenca.

Passaran les anyades

abans el verd no torni...

POSTA DE SOL DES DE LLORENÇ EL DIA DE SANT JOAN A TRES QUARTS DE DEU DEL VESPRE

dissabte, 2 de juliol del 2016

JA ARRIBEN LES SAMARRETES DE LLORENÇ 2016!!!

dimecres, 29 de juny del 2016

"L'ART DE L'ÈPOCA DEL RENAIXEMENT A LLORENÇ (SANT MARTÍ DE RIUCORB)" DE JOAN YEGUAS

http://www.raco.cat/index.php/QuadernsPregonerUrgell/article/view/310571/400575

Magnífic article de l'amic Joan Yeguas que s'ha de llegir complet sobre l'església del nostre poble. Us en donem, però, un fragment que tracta sobre l'època de construcció del temple.

"Si fem un repàs sumari a les teories constructives existents, ara exposades, podem resumir-ho en dues. Una, no gaire aprofundida, defensada per Serra Boldú i Piquer Jover, que comentava que l’església era del 1593, data que apareix a la portada. Una altra, més acurada, defensada per Terrats, que parteix d’un temple primitiu gòtic, datat entre els segles XIII i XIV, moment del que encara romandrien els murs i les voltes, i, posteriorment, hauria sofert reformes: primer el 1593, amb la portada; i després, en data indeterminada, s’haurien modificat els murs perimetrals i el campanar d’espadanya.

La meva opinió és una barreja de les dues teories existents. No observo en cap element arquitectònic a l’església que s’hagi de datar al segle XIII o XIV. Per a mi es tracta d’una construcció de finals del segle XVI, amb elements propis d’aquella època, on es barreja l’estil gòtic i alguns trets renaixentistes. Una barreja formal que era habitual a les construccions d’aquell període, on els elements estructurals estaven vinculats amb tècniques tradicionals, i, en canvi, a les portades es fan experimentacions puntuals amb el nou llenguatge clàssic. Exemples d’aquesta hibridació a l’arquitectura religiosa de la segona meitat del segle XVI, i la pervivència d’estil gòtic, podem citar alguns estudis, com el de Garriga a nivell català (de 2003), el de Muñoz Sebastià – Yeguas a la comarca de la Terra Alta (de 2007) i el de Garganté a l’Urgell i la Segarra (de 2012).6 Prova d’això són cinc parts de l’edifici que s’han de vincular amb la data de 1593, que apareix inscrita a la façana: 1) la porta classicista; 2) la campana grossa; 3) les voltes, les claus de volta i les capelles originals; 4) les motllures de la porta de la sagristia; i 5) la teulada primitiva de llambordes."

Certament Yeguas deu estar en el cert, ja que en un capbreu de 1565 podem llegir “una casa en la qual la vila de Llorens hi ha feta sglésia y per a vuy en dia és església”, cosa que sembla indicar que en aquesta data feia poc temps de la construcció del temple que potser podríem situar en la primera meitat del segle XVI.