La Vanguardia, dimarts, 05 d'agost de 1930, pàgina 27
Destaquem la figura de Domingo Cantó (cal Cantó), una espècie de mecenes de Llorenç, i la seva neboda, aquella Margot de què tant hem sentit parlar i que cantava òpera a Milà i que iniciava els partits de Festa Major amb la música d'un pasdoble... entranyable!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada