dissabte, 29 de gener de 2022

LES ROQUES DEL MORULL








 


Morull, la punta el / Morull, el

Sembla que aquest nom es pot connectar amb Sant Llorenç de Morunys (OC: V, 409-411) que en diversos documents del segle XVI s’esmenta com Sant Llorenç de Morulls. Coromines creu que s’ha de partir de formes més antigues com maruny-, marony- o similars, esteses sobretot pels Pirineus (però Maranyosa, partida de Lleida, i Marinova, partida de Belianes, molt proper a Llorenç), que tenen tot l’aire d’haver estat noms comuns que devien tenir un ús apel·latiu. Així, encara en diversos parlars aragonesos, trobem el mot marueño, ‘ocasionalmente, montones de piedras que se encuentran en el monte y se usan para sentarse’ o ‘montón de piedras, de poca altura, y generalmente hecho de piedras pequeñas recogidas de los campos’ (Bergua). Aquest significat, segons l’OC, degué ser el que tingué aquest mot en els nostres Pirineus i altres zones.

Aquesta definició s’escauria aproximadament bastant bé al cas de Llorenç, on existeix el topònim les roques del Morull, ben explícit. En realitat, doncs, en el nostre cas, segons un estudi visual del lloc, Morull fóra un conjunt de roques situades en una punta o puig (la punta el Morull o, simplement, el Morull). Llavors, les roques del Morull, només seria gairebé una reduplicació tautològica, alguna cosa així com ‘les roques de les roques’.

D’aire indoeuropeu, preromà, segons Joan Coromines, relacionat amb el radical mar- present en el grec μάρμαρος ‘bloc de pedra’, llatí marmor ‘marbre’, cèltic margila/ina ‘mineral calcari i argilós’.

Si la forma pretèrita hagués estat *Maruny o *Moruny, cosa que la documentació consultada no ens permet saber, podríem especular amb el canvi –uny> -ull per la major productivitat en català d’aquesta darrera terminació. Així, en el cas de Sant Llorenç de Morunys el canvi hauria estat –unys> -ulls> -unys, amb reversió, mentre que a Llorenç (*-uny> -ull) la innovació s’hauria perpetuat en el temps. Tampoc no sabem si aquest nom de lloc és una romanalla de les llengües preromàniques que hipotèticament es parlaven a la zona o, com molt bé podria ser pel que hem vist anteriorment, un descendent, simple apel·latiu o genèric, d’època romànica (segurament bastant antic). Potser el topònim és relacionable també amb el proper els Morellons, al límit entre Fulleda (Garrigues) i Senan (Conca de Barberà).

Tot i així, Moll (1987: 70) dóna Morull com a cognom català derivat del cognom llatí Marullus, tot i que no tenim constància de la seva presència ni a Llorenç ni en localitats properes. En aquest cas, caldria interpretar el topònim com ‘les roques d’en Morull’, tot i que l’existència de la forma simple el Morull sembla no abonar tant aquesta hipòtesi.

Simplificant tenim en principi dues possibilitats per interpretar aquest nom:
1) Morull derivat d'un antic nom amb el significat de "pedra, roca".
2) Morull com a cognom, encara que de moment no l'hem trobat a Llorenç.