ENTERRAMENT DE LA TIA CARNAL DEL VICARI DE LLORENÇ (1810)

 

"Cos. Francesca

Cases y Sans

Dia 26 de mars de 1810. En lo lloch de Llorens, sufagànea de Vallbona de las Monjas, arquebisbat de Tarragona, morí luego de haver rebut los sans sagraments de penitència, extremaunció, a las dotse horas, dos quart de la una del mitgdia, Francesca Cases y Sans, de edat poch més o menos setanta-dos anys, natural del poble de Bellcaire, bisbat de Urgell, filla y natural de Bonaventura Sans de Pesonada també del bisbat de Urgell, y de Maciana Sans, Castilliñs?, Bigordà, Raufert de Ervasabina del bisbat d'Urgell, viuda deixada de Ysidro Cases y Mas de Balaguer, y tia carnal del reverent vicari a baix firmat. Lo dia 27 del expresat mes de mars se li donà sepultura ecclesiàstica en lo fosar comú del poble citat de Llorens, después de haver-li celebrat missa cantada. No féu testament.

Anton Martí, prebere y vicari"

Potser també es tracta d'una persona desplaçada -coincideix per l'època amb una altra defunció relacionada d'alguna manera amb Bellcaire d'Urgell- per la Guerra del Francès.

El pare era de Pessonada i la mare d'Herba-savina, dues poblacions de l'antic municipi d'Hortoneda de la Conca (Pallars Jussà). De Pessonada és el novel·lista Pep Coll i Herba-Savina, juntament amb Carreu, és l'escenari de la seva novel·la de no ficció Dos taüts negres i dos de blancs (2013).

És curiós la quantitat de cognoms que fa servir per a la mare de la difunta: Sans (el del marit), Castilliñs (desconegut o mala lectura), Bigordà i Raufert (molt poc freqüent).