https://www.raco.cat/index.php/QuadernsPregonerUrgell/article/view/310571/400575
MARIA DOLORS
“y la tercera Mª Dolores de unos 10 ó 15 kg” (NotHist).
PER ALGUNS LLORENÇ DE ROCAFORT, PER D'ALTRES LLORENÇ DE VALLBONA, O SIMPLEMENT LLORENÇ O, ENCARA, LLORENS, AQUEST ÉS UN POBLE SINGULAR AL QUAL US VOLEM ACOSTAR DES D'AQUEST BLOG.
https://www.raco.cat/index.php/QuadernsPregonerUrgell/article/view/310571/400575
ALBET
“Albet y Montagut” (1814).
Cognom
procedent de la parròquia de Sant Magí, arquebisbat de Tarragona.
en la dolça bonança
tot recordant-los...
Els xiprers senzills s'alcen
emmmarcant-nos la vinya.
Mata
“Pons y Mata” (Baptismes 1840); “José
Mata y Palau” (Baptismes 1871); “Pons Mata Pedro” (Cens 1892).
Cognom
procedent de Maldà.
Guasch
“Guasch y Pons Rafel” (Baptismes 1854); “Francisco
Capdevila Guasch” (1937); “Capdevila Guasch Francisco” (Cens 1951).
Cognom
que a mitjans segle XIX procedia de Maldà.
L'arquebisbe de Tarragona, en la visita pastoral feta a Vallbona el 24 de juliol de 1827, adverteix contra els perills de les relacions massa properes entre les parelles que festejaven:
"19... Siendo notorios y muy transcendentales los males y escándalos que resultan a menudo de la frecuente entrada de los novios en casa de las novias y de la familiar conversación y trato con ellas, es preciso que cele el vicario que se eviten tales desórdenes, valiéndose de los medios prevenidos en las constituciones sinodales."
Si l'arquebisbe Antonio Fernando de Echanove y de Zaldívar aixequés el cap...
"Cos. Francesca
Cases y Sans
Dia 26 de mars de 1810. En lo lloch de Llorens, sufagànea de Vallbona de las Monjas, arquebisbat de Tarragona, morí luego de haver rebut los sans sagraments de penitència, extremaunció, a las dotse horas, dos quart de la una del mitgdia, Francesca Cases y Sans, de edat poch més o menos setanta-dos anys, natural del poble de Bellcaire, bisbat de Urgell, filla y natural de Bonaventura Sans de Pesonada també del bisbat de Urgell, y de Maciana Sans, Castilliñs?, Bigordà, Raufert de Ervasabina del bisbat d'Urgell, viuda deixada de Ysidro Cases y Mas de Balaguer, y tia carnal del reverent vicari a baix firmat. Lo dia 27 del expresat mes de mars se li donà sepultura ecclesiàstica en lo fosar comú del poble citat de Llorens, después de haver-li celebrat missa cantada. No féu testament.
Anton Martí, prebere y vicari"
Arxiu en Línia de Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (ahat.cat)
"Albat
Esperansa
Rossell
Dia 2 de maig del 1810. En lo lloch de Llorens, sufragànea de Vallbona, arquebisbat de Tarragona, morí de edat 7 mesos Esperansa Rossell, filla de Ygnasi Rossell de Bellcaire y de Teresa Rossell y Romà de Miralcamp, per motiu de la guerra en est poble encontrats. Lo dia 3 del expresat se li donà sepultura ecclesiàstica en lo fosar comú.
Anton Martí, prebere y vicari"
Aquests fets deuen estar en relació amb el setge francès a la ciutat de Lleida (abril-maig de 1810). Amb la caiguda de la capital, bona part dels pobles del voltant, entre els que sembla que s'inclou Miralcamp, resten en mans gavatxes.
el cau de les campanes,
les dues eres,
aquella gent i els somnis
i tantes cases buides....