dissabte, 29 de gener del 2022

TEXTURA DE ROCA DEL MORULL

 






Vella textura

tatuada pels segles,

abecedari

regravat en la roca,

només una incògnita...

LES ROQUES DEL MORULL








 


Morull, la punta el / Morull, el

Sembla que aquest nom es pot connectar amb Sant Llorenç de Morunys (OC: V, 409-411) que en diversos documents del segle XVI s’esmenta com Sant Llorenç de Morulls. Coromines creu que s’ha de partir de formes més antigues com maruny-, marony- o similars, esteses sobretot pels Pirineus (però Maranyosa, partida de Lleida, i Marinova, partida de Belianes, molt proper a Llorenç), que tenen tot l’aire d’haver estat noms comuns que devien tenir un ús apel·latiu. Així, encara en diversos parlars aragonesos, trobem el mot marueño, ‘ocasionalmente, montones de piedras que se encuentran en el monte y se usan para sentarse’ o ‘montón de piedras, de poca altura, y generalmente hecho de piedras pequeñas recogidas de los campos’ (Bergua). Aquest significat, segons l’OC, degué ser el que tingué aquest mot en els nostres Pirineus i altres zones.

Aquesta definició s’escauria aproximadament bastant bé al cas de Llorenç, on existeix el topònim les roques del Morull, ben explícit. En realitat, doncs, en el nostre cas, segons un estudi visual del lloc, Morull fóra un conjunt de roques situades en una punta o puig (la punta el Morull o, simplement, el Morull). Llavors, les roques del Morull, només seria gairebé una reduplicació tautològica, alguna cosa així com ‘les roques de les roques’.

D’aire indoeuropeu, preromà, segons Joan Coromines, relacionat amb el radical mar- present en el grec μάρμαρος ‘bloc de pedra’, llatí marmor ‘marbre’, cèltic margila/ina ‘mineral calcari i argilós’.

Si la forma pretèrita hagués estat *Maruny o *Moruny, cosa que la documentació consultada no ens permet saber, podríem especular amb el canvi –uny> -ull per la major productivitat en català d’aquesta darrera terminació. Així, en el cas de Sant Llorenç de Morunys el canvi hauria estat –unys> -ulls> -unys, amb reversió, mentre que a Llorenç (*-uny> -ull) la innovació s’hauria perpetuat en el temps. Tampoc no sabem si aquest nom de lloc és una romanalla de les llengües preromàniques que hipotèticament es parlaven a la zona o, com molt bé podria ser pel que hem vist anteriorment, un descendent, simple apel·latiu o genèric, d’època romànica (segurament bastant antic). Potser el topònim és relacionable també amb el proper els Morellons, al límit entre Fulleda (Garrigues) i Senan (Conca de Barberà).

Tot i així, Moll (1987: 70) dóna Morull com a cognom català derivat del cognom llatí Marullus, tot i que no tenim constància de la seva presència ni a Llorenç ni en localitats properes. En aquest cas, caldria interpretar el topònim com ‘les roques d’en Morull’, tot i que l’existència de la forma simple el Morull sembla no abonar tant aquesta hipòtesi.

Simplificant tenim en principi dues possibilitats per interpretar aquest nom:
1) Morull derivat d'un antic nom amb el significat de "pedra, roca".
2) Morull com a cognom, encara que de moment no l'hem trobat a Llorenç.

dissabte, 22 de gener del 2022

ESTAT DEFICIENT DEL DIPÒSIT D'AIGUA DE LLORENÇ




L'estat actual del dipòsit d'aigua potable de Llorenç de Rocafort impedeix que es pugui omplir a la màxima capacitat.

FESTES LOCALS DE LLORENÇ PER A L'ANY 2022

 


"Sant Martí de Riucorb, 11 de novembre i 9 de desembre

            Llorenç de Rocafort, 29 de juny i 9 de desembre

            Rocafort de Vallbona, 20 de gener i 26 de setembre

            Vilet, el, 26 de juliol i 9 de desembre"

https://dogc.gencat.cat/ca/document-del-dogc/?documentId=915823


Segurament, el 9 de desembre que també és festa a Sant Martí i el Vilet sigui per fer un "pont", entre un festiu i el cap de setmana. Tanmateix, quina data especial és el 29 de juny??? Potser una errada per 29 de juliol, vigília de Sant Abdon i Sant Senén que cau en dissabte?

dimarts, 4 de gener del 2022

SOL PONENT





Darrera ullada

que il·lumina les puntes

s'esvaeix prompte

La nit és llarga encara,

dolça llar ens empara.


APUNTS DE CAPVESPRE DE GENER A LLORENÇ




El segon dia,

ben net i sense boira,

de l'any s'amaga

i es fa dens el capvespre

mentre el cor s'asserena.

dissabte, 1 de gener del 2022

dimarts, 28 de desembre del 2021

UN ALTRE TEIXIDOR DE LLI A LLORENÇ


https://arxiuenlinia.ahat.cat/Document/0000028259#imatge-38


El dia 15 de desembre de 1866 moria Josep Ponts Porta a l'edat de 82 anys. En la partida de defunció, la darrera redactada en català a Llorenç al segle XIX, constava que el seu pare, Ramon Ponts, era teixidor de lli.

Vegeu més teixidors de lli a Llorenç a https://blogdellorens.blogspot.com/2021/12/teixidors-de-lli-llorenc.html

L'ESGLÉSIA DE LLORENÇ ENTRE ELS ELEMENTS DESTACATS DEL RENAIXEMENT CATALÀ



 

dijous, 23 de desembre del 2021

ELS REIXOS TORNARAN A LLORENÇ!


El patge reial passarà per Llorenç a recollir les cartes el diumenge 26 de desembre a les 11 h davant del local social.

Els Reis arribaran a Llorenç a les 18 h del dia 5 de gener de 2022. Per motius de logística, el Reis passaran pels carrers més amples i faran el lliurament dels regals a peu de carrer, davant de la porta de casa per evitar el contacte. Podeu esperar-los i saludar-los des del balcó.

BONES FESTES!!!


 

diumenge, 5 de desembre del 2021

TEIXIDORS DE LLI A LLORENÇ



-Josep Pons, teixidor de lli (1795)


En coneixem alguns altres:

-Josep Cots, teixidor de lli (1786)

-Josep Pons, teixidor de lli (1727)

Deduïm que aquesta professió va tenir certa importància a Llorenç almenys durant el segle XVIII i potser entre determinades famílies.





DEL TEMPS I DE LA FEINA A LLORENÇ


"LLORENÇ DE VALLBONA (L'URGELL)" DE JOAN BELLMUNT DE FA JA UNS QUANTS ANYS A LA MAÑANA


 

dilluns, 1 de novembre del 2021

TARDOR DE LLORENÇ



Se'ns mor l'octubre

encara en la bonança

de sol i pampa.

I caurà ja la boira

en temps vell de borrassa.

VIGÍLIA DE TOTS SANTS A LLORENÇ



Al cementiri,

torna per unes hores

soroll i tràfec,

tot fent la recordança

dels que no són ja en dansa.

divendres, 22 d’octubre del 2021

ANTONI AGUSTÍ, MESTRE DE LLORENÇ EL 1884



Sembla que es tracta d'Antoni Agustí Rúbies que només es quedaria al nostre poble entre març i juny de 1884, quan va cessar per renúncia voluntària. Era de Vilanova de la Sal (Noguera), es va examinar a Lleida i se li va expedir el títol elemental de mestre el 9 de novembre de l’any 1885.

Curiosament, un “Antonio Agusti Rubiés” consta com a iniciat en la lògia maçònica Aurora, núm. 82, de San Pedro de Macorís a la República Dominicana el 1909.


UNA SETMANA DESPRÉS, D'ACÍ I D'ALLÀ...

 El president Aragonès reivindica "la Catalunya sencera" perquè "si ens deixem un bocí, el país està coix"







dilluns, 18 d’octubre del 2021

BERNAT SOLÉ I BARRIL, DELEGAT DEL GOVERN DE LA GENERALITAT A LLEIDA, VISITÀ TAMBÉ DISSABTE LLORENÇ


 

JOAN TALARN, PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE LLEIDA, VISITÀ TAMBÉ LLORENÇ




 

LA NOTÍCIA DE LA VISITA DE PERE ARAGONÈS A RÀDIO TÀRREGA


ARTICLE DE JOSEP CAPDEVILA VILA A LA REVISTA 'LA PEIXERA' DE NALEC



(pàg. 31-34)

diumenge, 17 d’octubre del 2021

COMIAT DEL MH PRESIDENT I PROTESTA CONTRA LA PROLIFERACIÓ D'ENERGIES RENOVABLES AL TERRITORI






Durant la visita es van deplegar algunes pancartes contra la proliferació d'energies renovables, panells fotovoltaics i aerogeneradors, sobre determinades zones del territori català. Els portadors d'aquests missatges provenien majoritàriament de la zona propera dels Comalats i la protesta, tot i que no sembla que fos gaire compartida entre els veïns, es va realitzar de forma força correcta. 

REUNIÓ DE PERE ARAGONÈS AMB ELS REPRESENTANTS DE L'ASSOCIACIÓ DE MICROPOBLES









Posteriorment a la visita al poble de Llorenç, es va reprendre la reunió dels representants de l'Associació de Micropobles de Catalunya amb assistència ara del president de la Generalitat.
En declaracions de l'alcalde del municipi i d'altres veïns, es va constatar l'interès de l'ajuntament i dels diferents nuclis per tal de pertànyer a aquesta entitat, encara que a hores d'ara no és possible per superar el límit de 500 habitants, tot i que cap dels quatre pobles del municipi arribi a aquesta xifra. Segons Mario Urrea, alcalde de Torrebesses i president de l'associació de Micropobles, s'està estudiant de canviar els estatuts per tal d'encabir-hi nous municipis, però el procés es preveu complicat.