Segons un treball de Núria Moncusí dels anys 70 del segle XX, el dia 6 de desembre, festivitat de Sant Nicolau, els nens de Llorenç -les nenes, no- es feien barrets de paper i passaven per totes les cases cantant aquesta cançó:
Sant Nicolau
bisbe de pau,
panses i figues,
anous i olives.
Caritat, senyora,
caritat si us plau.
Baixeu, mestressa,
que venim de Roma
i portem corona
de Sant Nicolau
bisbe de pau.
Un cop acabada la cançó, la gent els obsequiava amb dolços, fruita i diners. Es va deixar de celebrar a la dècada dels 60 del segle passat.
A un revolt a mà dreta de la carretera que porta de Rocallaura a Vallbona de les Monges, es troba encara actualment una creu de pedra que assenyala el lloc on fou assassinat Maties Sanahuja Anglès el 6 d’agost de 1936 per membres del comitè de Solivella que l’havien anat a detenir a Llorenç de Vallbona, on s’havia refugiat arran dels fets de juliol d’aquest any. La inscripció, escrita a la peanya de pedra que sosté la creu, diu així: MATIAS SANAHUJA ANGLÉS DE SOLIVELLA QUE FUE ASESINADO POR LAS HORDAS MARCHISTAS AL DIA 6 DE AGOSTO DE 1936. E.P.D.
Gordillo i Granero
“Gordillo Granero” (1972).
Cognoms d’origen castellà assentats durant una part de la segona meitat del segle XX, procedents d'una immigració per a la qual molts cops Llorenç només va representar una etapa.
Gombau
El 1192, els germans Ponç de Montpalau i Ramon Gombau
van comprat a Ermessenda la tercera part del castell de Llorenç. Cognom
primitiu que no tornem a documentar.
Gomà
“Miró Gomá Pilar” (1951).
Cognom
poc documentat, però que -gràcies a un comentari a aquesta entrada del blog- ara sabem que venia de Vallbona de les Monges i va estar relacionat amb cal Miró.
“Antònia Paula Francisca Febrés i Farrer” (1781);
“Estefania Pons y Ferrer” (1885).
Cognom
que també trobem amb les formes Farrer,
que procedia de Maldà, i Farré (Vg.
“Farré”). D’altra banda, Pau Ferré va regir la parròquia de Llorenç en el
període 1893-99.
Ferran
“Pere Ferran maior” (1497); “Pere Ferrant” (1553);
“Antoni Franco Pau Amanós y Ferran” (1783); “Isabel Amenós, y
Farran” (1805).
Cognom
que també trobem amb la forma Ferrant i Farran. En el cas dels
documentats al segle XVIII i XIX, el cognom procedia de Pira (Conca de
Barberà).
https://www.raco.cat/index.php/QuadernsPregonerUrgell/article/view/310571/400575
ALBET
“Albet y Montagut” (1814).
Cognom
procedent de la parròquia de Sant Magí, arquebisbat de Tarragona.
